Bicicleta

Aquesta vegada us proposem una ruta per la Baixa Cerdanya, sortint des del poble de Queixans en direcció a Sanavastre on traspasarem el riu Segre.

Si bé l’època ideal per visitar l’Alta Segarra és a finals d’hivern, quan els ametllers comencen a despuntar les flors, o a la primavera, quan els camps de cereal juguen amb el vent, us proposem una pedalada pels voltants de Prats de Rei, resseguint una proposta magníficament documentada i senyalitzada pel Patronat de turisme de l’Anoia, per un dels indrets on es va viure un dels moments clau de la Guerra de Successió a casa nostra, i que mereixen una visita a qualsevol època de l’any. La Guerra de Successió, entre 1702 i 1715, va enfrontar en un conflicte bèl·lic les grans potències europees per la corona hispana. El bàndol austriacista format per Holanda, Anglaterra i l’Imperi Austríac va declarar la guerra al bàndol borbònic format per Espanya i França. Els austriacistes defensaven l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor de la monarquia hispànica mentre que els borbònics apostaven pels drets de Felip V. A la Batalla dels Prats de Rei, entre setembre i desembre de 1711 es van enfrontar les tropes del mariscal Guido von Starhemberg, uns 22.000 soldats, i les tropes borbòniques del duc de Vendôme, uns 35.000 soldats. Les tropes austriacistes es van desplegar al sud est de la vila dels Prats de Rei amb la seu de l’estat major a La Manresana, mentre que les forces borbòniques ocuparen l’espai entre Calaf i Sant Martí de Sesgueioles cobrint el front nord oest. Després de quatre mesos d’una batalla de desgast, el 20 de desembre el mariscal Starhemberg va obligar a l’exèrcit borbònic a fugir cap a Lleida (per saber-ne més). De passada, aprofitant la benignitat de temperatura que estem vivint, ens arribarem a Calaf, en dia de mercat, on comprovarem que a causa dels perniciosos efectes del canvi climàtic, les condicions que inspiraren a Apel·les Mestres a escriure la llegenda sobre aquest fred i sorollós mercat avui han canviat ostensiblement, i a on amb qui li vingui de gust farem un esmorzar de forquilla per gaudir de la denominada “cuina de mercat”.

Recorregut circular d’uns 40 km que ens portarà a pedalar per les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Noguera i que té el seu inici al poble de Tornabous des d'on, enmig de camps de fruiters, arribarem al poble d’Ivars d’Urgell on podrem apreciar la monumental enciclopèdia d’ocells en que l’artista local Swen Schmitz ha convertit les façanes dels pobles d’Ivars i de Vallverd, per a gaudi d’aficionats i estranys a l’ornitologia. (). L’actuació té la intenció de promoure el coneixement de les aus que habiten a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, on ens dirigim. Aquest és l’estany amb més superfície de Catalunya. L’any 2005 va ser recuperat de la dessecació que havia sofert als anys 50. Prop d’aquí hi ha el Castell del Remei, una finca agrícola amb celler que forma part de la denominació d'origen Costers del Segre, on esmorzarem al seu restaurant. Amb les forces renovades, continuarem la ruta creuant per la Sèquia Segona del Canal d’Urgell fins al poble de Penelles, conegut per organitzar el Festival de Murals i d’Art Rural, on artistes de tot el món també deixen la seva empremta a les parets i a les façanes de les seves cases. Aquest any ja preparen la 8a edició! () Sortint de Penelles seguirem per la Sèquia Primera fins al Canal Principal d’Urgell, que porta l’aigua del riu Segre, i ens desviarem cap a la serra d’Almenara per arribar al seu punt més àlgid, el Pilar d’Almenara, on hi trobarem la torre de l’antic castell (segle XI) i les restes de l’església medieval de Sant Vicenç. Al final, ja de baixada, encara creuarem pel poble de La Guàrdia, abans d’arribar novament a Tornabous, punt d’inici i final d’aquesta ruta tan rica en valors artístics i naturals.

Ruta organitzada per admirar el paisatge de l’Alt Empordà voltant el Parc Natural dels Aiguamolls i els seus pobles i ermites.

Recorregut circular d’uns 40 km que ressegueix part del traçat del tren que unia Girona amb Banyoles i que es coneixia popularment com el Tren Pinxo de Banyoles (1928-1956). Ruta variada durant la qual gaudirem dels diferents paisatges que ens ofereix aquesta comarca. Veurem esglésies, ponts de pedra, racons idílics i l’estrella de la sortida: l’estany de Banyoles. La sortida no té dificultats tècniques destacables i combina diferents tipus de terreny: carreteres secundàries, carrils bici, pistes i camins.

Mentre rodem entre vinyes, ens endinsarem al riu de Bitlles on mitjançant passarel·les i una mica de destresa, arribarem a Sant Quintí de Mediona. Allà recuperarem forces amb un bon esmorzar. Després arribarem al “mira vinyes” de la Cadira. Un turó panoràmic penedesenc. Després resseguirem algun senderó entre boscos per acabar la ruta al punt d’inici. Una bonica ruta per començar la temporada i retrobar-nos després de les vacances estiuenques.

Recorregut circular al voltant de la Garrotxa passant per la reserva natural de la Fageda d’en Jordà i la zona volcànica que l’envolta. Sortirem de Sant Esteve d’en Bas en direcció a Sant Miquel del Corb i vorejarem els Volcans de Santa Margarida i Croscat. Ruta variada on gaudirem dels diferents paisatges que ens ofereix aquesta comarca. La sortida no té dificultats tècniques destacables i combina diferents tipus de terreny: carreteres secundàries, carrils bici, pistes i camins.

Per cremar els excessos de les festes nadalenques hem preparat una bonica i llarga pedalada que permet descobrir la variació de paisatges i contrastos de la comarca de l'Urgell, en la que, tot i predominar el pla, en finalitzar la volta hem conclòs que és una mica més ondulada que la seva veïna, el Pla d'Urgell. Sortirem de Verdú sense temps de visitar aquesta bonica vila (ho guardem pel final), per dirigir-nos cap a Guimerà, ja a la impressionat vall del riu Corb i declarat com a bé cultural d'interès nacional, on ens deixarem portar aigües avall del riu Corb per visitar els nuclis antics i castells d'un bon grapat de poblacions curulles de pedra, patrimoni històric i també natural. Com que és impossible deturar-nos a tots els indrets d'interès, n'hem hagut de fer una tria: de Guimerà en dirigirem cap a Rocafort de Vallbona, tot passant per la peixera de Nalec, el nucli del Vilet, i els pobles de Sant Martí de Maldà (on hi recuperarem forces), Maldà i Belianes, on per entre secans i regadius mancats d'aigua girarem cap al Nord per dirigir-nos cap a Preixana. Des d'aquesta vila iniciarem el retorn cap a Verdú, punt d'inici del nostre periple i on, ara sí, podrem passejar pels seus carrers i acostar-nos a veure el seu castell i l'església de Santa Maria. És un recorregut de 44 km amb 500 m de desnivell positiu acumulat que hem classificat com a moderat, ja que a causa de la concentració de punts d'interès, caldrà portar un cert ritme al pedal.

Aquest cop farem un recorregut per una zona de la Catalunya rural menys coneguda, la comarca del Moianès.El recorregut és fàcil, ens durà per camins rodadors, travessant rouredes i alzinars, camps de conreu i alguna granja... veurem la bauma de Fontscalents(1), el camp de vol del BCN Drone Center(2), i pararem a Collsuspina per esmorzar al restaurant Cal Forner(3). Desprès d’esmorzar, i creuar la N-141C, farem un darrer esforç per arribar-nos a l’ermita de St. Cugat de Gavadons(4) s.XII, aquest tram és per camí rural asfaltat, des d’on podrem gaudir d’una visió privilegiada de la plana d’Osona i dels Pirineus orientals, des delmirador. Ara sí, ara ja anirem de baixada; desfarem un curt tram del camí de pujada i al coll de Noalard agafarem un trencall per seguir per pista de terra... també en baixada que ens durà per la masoveria d’Armadans, fins arribar altre cop a Collsuspina que travessarem.tenció al creuar la carretera N141C. A la sortida del poble, haurem d’agafar un corriol estret, gens complicat, però que en un últim tram ens demanarà un esforç curt però intens; recuperem un camí planer i ample fins a desviar-nos un altre tram per un troç empedrat, fins a trobar el camí carener, que ens aproparà al conjunt format per l’església i la rectoria de Sta. Coloma Sasserra(5) s.XI, el roure monumental de Giol(6) i el mas del mateix nom. Reprenem el camí seguint en pla baixada fins arribar a la carretera B-1310, per carril bici protegit, arribarem a la Taiadella(7), on podem veure la capella de St. Josep, actualment coneguda com església de la Mare de Déu del Pilar; seguirem baixant també per carril bici com fins ara, fins a Castellcir. Aquí haurem de parar compte, doncs a l’alçada del Parc de la Quintana, hem de creuar la carretera per tornar a agafar una altra pista inicialment encimentada per fort pendent, i seguidament altre cop de terra fins arribar a la Casa i pont Romànic d’Esplugues(8) s.XI. Ara ja som a tocar de la fi de la pedalada, tot i així, a darrera hora encara ens té una sorpresa amagada, el Rentador de Llana del Roquer(9) s.XVI-XIX, un dels 150 millors elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. Uns centenars de metres finals, ens tornaran al lloc de la sortida. Si voleu quedar-vos a dinar, a Castellterçol hi ha bons llocs per fer-ho, i si voleu un consell, aneu a ca la Violeta, ho regenta una família encantadora i es menja de meravella. Ah! no em puc estar de dir-ho, tenen ous d’oca per a vendre que estan riquíssims! (1) (2) (3) (4) (5)    (6) (7) (8) - (9)   Notes finals, us faig a mans el menú de l’esmorzar: Aperitiu Un plat a escollir entre peus de porc a la brasa, vedella amb bolets, o calamars a la planxa. Pa, vi, gasosa i aigua. Cafè, tallat o cigaló. Preu: 15€Les cerveses i copes, van a càrrec del consumidor.  

Us proposem una pedalada per la història del ferrocarril a les nostres contrades del sud, un recorregut que ens portarà des de la vila d’Alcanyís a Terol, fins a Xerta a Tarragona, travessant les comarques del Baix Aragó, el Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre, pedalant per paisatges espectaculars com la Font Calda, farcits de túnels, viaductes i espais naturals protegits.Història del ferrocarril la Puebla de Híjar a Tortosa: “El ferrocarril de La Pobla d'Híjar a Tortosa” és un projecte ferroviari que va començar a veure la llum al darrer terç del segle XIX. Les obres d'aquest ferrocarril, que en un primer moment es va proposar com a objectiu arribar només fins a la localitat d'Alcanyís, es van iniciar el 1882. El 1887 les vies havien completat el fàcil tram des de la Pobla d'Híjar fins a Alcanyís, on es van instal·lar els tallers generals i el dipòsit de locomotores. Però ja des d'aquell mateix instant el desig d'emular l'Ebre, i portar els rails fins a la seva desembocadura al costat de la Ràpita, i enllaçar a Tortosa amb la línia costanera del Nord, van fer que la companyia canviés de denominació, prenent-ne una que s’ajustava més als seus objectius: “Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a la Mediterrània”. Però els fets es van imposar als desitjos, i els resultats de la companyia, dolents per descomptat, van fer que aquesta, el 1899, abandonés el negoci ferroviari. L'empresa pública “Explotació de Ferrocarrils per Estat” va assumir aquesta línia lànguida, i va prendre com a propis aquells objectius d'arribar al mar. Les obres es reprenen amb empenta, especialment durant la Dictadura de Primo de Rivera. La nefasta Guerra Civil, paradoxalment, donà el recolzament final a l'obra ja gairebé conclosa a la II República, ja que el seu traçat es va revelar com a crucial eina logística per als revoltats durant la Batalla de l'Ebre. Les seves trinxeres i terraplens, regades amb sang de tots dos bàndols, van veure estendre els carrils en clau d'urgència.Després de la contesa, legions de presos republicans van assentar aquella obra provisional, inaugurant-se l'octubre del 1939 el tram Alcanyís-Bot i, poc després, el setembre del 1941, la resta del traçat fins a Tortosa. Fruit d'aquella precipitació és l'existència d'estacions provisionals, de les quals encara se'n conserva la de la Torre del Compte. Les vies mai no van arribar a la Ràpita, tal i com s’havia previst des d’un inici (tot i que estava construïda l'esplanació). Els resultats del ferrocarril mai no van ser brillants: una dura explotació, amb un perfil molt trencat sobre terrenys escarpats i inestables, amb estacions en ubicacions remotes de les poblacions, van anar minant els balanços d'un ferrocarril l'existència del qual era qüestionada exercici rere exercici. El 1971, l'enfonsament d'un túnel va ser la providencial excusa perquè, després de dos anys amb transbordaments amb autobús, se suprimís definitivament l'explotació de tota la línia, desmantellant-se les vies 25 anys més tard.”

Aquest cop sortirem en bicicleta des de casa i ens dirigirem per pistes cap al parcagrari de Sabadell fins arribar a Bellaterra per trams de via verda. Seguidament percarrils bici i zones industrials arribarem a St Cugat on trobarem una petita illa d’espaiverd coneguda com el Torrent dels Alous. Tornarem per la riera direcció Rubí, lesFonts i altre cop a Terrassa, on a l’alçada de Vallparadís, acabarem amb un bonvermut de benvinguda a la nova temporada.