CET.DOC

Juliol - Agost 2015

Butlletí número 18

Carta de la Junta directiva als socis. 29 d’agost 1939 AHCET. G112. Relacions exteriors-correspondència.

Un cop Terrassa va quedar sota el control de les autoritats franquistes, a finals de gener de 1939, va caldre adaptar totes les entitats de la ciutat a l’estructura governativa i institucional del Nuevo Estado. Pocs mesos més tard, i davant l’acord del Consejo Nacional de Deportes, el CET es convertia en l’única entitat excursionista permesa a la ciutat. Les que havien existit fins aleshores desaparegueren per quedar incorporades a la nova entitat. La Junta constituïda va informar els socis a través d’una carta impresa on s’explicava que d’acord amb les ordres

ministerials «las diversas entidades que existían en esta Ciudad, antes del Glorioso Movimiento, se han constituído en una sola, bajo la denominación de CENTRO EXCURSIONISTA DE TARRASA, con el fin de normalizar la vida social y deportiva».

La mateixa circular informava que els socis de les entitats excursionistes extingides passaven a formar part com a fundadors del nou Centre Excursionista. Però aquest fet, i com es pot veure a la correspondència de l’any 1939, va provocar diverses peticions de baixa del CET, encara que els motius esgrimits en cap moment fessin esment a la decisió governativa de fusionar totes les entitats en una de sola.

Maig - Juny 2015

Butlletí número 17

Llibre d’Honor del CET. 1930-1981 AHCET. Llibres d’honor. G105.

«…per atresorar-hi carinyosament les signatures dels homes clarividents, que, amb llurs actuacions personals a la nostra Entitat, hagin contribuït a enlairar l’intel·ligència dels nostres estimats consocis». D’aquesta forma tan majestuosa, el president del CET Jaume Altisen obria el primer llibre d’honor de l’entitat on personalitats de tots els àmbits hi han deixat la seva empremta en forma de dedicatòria o petit agraïment.

Aquest primer volum, que va del 1930 al 1981, recull el testimoniatge, entre d’altres, de personalitats tan rellevants com Antoni Rovira i Virgili, Alexandre Galí, Josep Puig i Cadafalch, Domènec Palet i Barba, Pau Vila, Pere Bosch i Gimpera, Josep Maria de Segarra, Clementina Arderiu, Cirici Pellicer, Paulina Pi de la Serra, Carles Riba, Oriol Bohigas, Josep Maria Espinàs, Marta Mata o Josep Pallach. Totes elles són aportacions que deixen testimoni de la voluntat culturitzadora que sempre ha tingut l’entitat i són una font de primer nivell per resseguir la historia de la primera època del Centre. Actualment, un segon volum del llibre d’honor arrenca des de l’any 1981 i encara no està clos.

Març - Abril 2015

Butlletí número 16

Programa oficial del 25è aniversari del CET. 1935 AHCET. Fulletons d’activitats 1931-1940. H106.

El Centre Excursionista ja està acostumat als aniversaris. N’ha fet 4 de rodons i va camí del cinquè. Però tot just quan l’entitat celebrava els 25 anys, l’aniversari de plata, era el primer cop que ho feia, per la qual cosa de novembre de 1934 a febrer de 1935 es van celebrar tot un seguit d’actes i activitats amb gran pompa. El programa oficial que s’edità testimonia com es va commemorar l’efemèride. Amb majoria de conferències d’historiadors, arqueòlegs, geòlegs i geògrafs, també hi hagueren excursions i dinar de germanor, al costat de l’exposició de dibuixos de Mateu Avellaneda i sessions de cinema amateur i cant coral. La importància que es donà a l’esdeveniment es pot copsar per la nòmina de personalitats que es convidaren: altasar Ragón, Josep Puig i Cadafalch, Francesc Carreres i Candi, Ferran Valls i Taberner, Pau

Vila, Pere Bosch i Gimpera o Agustí Duran i Sanpere. La Junta acabava la seva lletra dirigida als socis amb les paraules següents: «L’assistència en un dels actes serà una prova més de l’estima que sentiu envers l’entitat».

Gener - Febrer 2015

Butlletí número 15

Factura de l’any 1939. AHCET. Factures. B106. 3/09/1939.

Una vegada acabada la Guerra Civil, calia adequar la societat a la ideologia del “Nuevo Estado” que les noves autoritats franquistes propugnaven. Moltes entitats van desaparèixer i les que van poder seguir funcionant es van haver d’adaptar a una nova estructura i a un rígid model de control polític. El Centre Excursionista va poder continuar les seves activitats, però no sense dificultats, i una mostra de la seva adequació als dictats governatius d’aquell moment es troba en una simple factura del setembre de l’any 1939.

Una factura que una famosa casa de fotografíes de la ciutat va emetre al Centre Excursionista en concepte d’un retrat de Franco, que segurament tenia reservat en un lloc ben visible a la seu de l’entitat. Una mesura simbòlica però molt d’acord amb la iconografia utilitzada per les dictadures. La mateixa factura resulta per ella mateixa un bon exemple de quin era el missatge que calia imposar i transmetre, fins i tot en els elements més quotidians: la imatge del segell, els missatges escrits a mà… Moltes vegades, doncs, els documents amb menys interès poden reunir un munt d’informació sobre un període determinat de la història del Centre.

Novembre - Desembre 2014

Butlletí número 14

Memòria de curs 1927/1928 de la Secció d’Esports de Neu i Alta Muntanya del CET. 31 d’agost de 1928. AHCET. J121. Memòries SAM (1927-1974).

Tal com encara es fa avui en dia, les diferents seccions del Centre exposaven la memòria d’activitats anual a la junta de la secció o a la direcció de l’entitat. El document que es pot veure a la imatge és la memòria que va presentar la Secció d’Esports de Neu i Alta Muntanya el 1928 de les activitats realitzades durant el curs anterior. En la memoria es llisten les excursions que s’havien fet arreu del país, amb ascencions a l’Aneto o al Puigmal i escalades als Frares Encantats o al Gorro Frigi, entre moltes d’altres. S’enumera el material de muntanya que es disposava i s’anuncien els canvis de persones que s’havien produït a la junta de la secció. La presentació clou amb un agraïment a tots els membres, als quals es desitja amb «un bon afany de que continuï l’entusiasme en bé de l’excursionisme en els esports de neu i alta montanya».

Setembre - Octubre 2014

Butlletí número 13

Petició de cessió d’un local social per a seu del CET. 10 d’agost de 1936. AHCET. C102. Contractes d’arrendament seu social (1936-1946).

La incautació d’edificis per tal d’instal·lar-hi les seus d’agrupacions polítiques d’esquerres i sindicals va ser una constant a Terrassa els primers diez de la Guerra Civil. Així, a les primeres setmanes de guerra, el PSUC i la UGT, «per necessitats de l’actual lluita contra el feixisme» van incautar l’edifici on el Centre Excursionista tenia

la seva seu. A canvi, les organitzacions integrades en el Comitè local antifeixista que aleshores controlava la gestió municipal van redactar una petició al propietari d’un local al carrer del Nord (núm. 37) perquè posés a disposició del CET aquest espai, que abans havia pertanyut a una agrupació de dretes anomenada CEDA. La demanda al propietari de cedir al local al CET es feia «siguent per altra part de justícia pel caràcter cultural de dita entitat» i s’havia de materialitzar mitjançant un contracte lloguer. La CNT-FAI. El POUM i la UGT, entre d’altres, firmaven el 10 d’agost de 1936 la petició, que es reprodueix a la fotografia.

Juliol - Agost 2014

Butlletí número 12

Petició de creació de la “Secció Femenina”. 9 d’octubre de 1936. AHCET. P101. Llibres d’actes de la secció femenina (1936-1939).

L’esclat de la Guerra Civil va iniciar un període convuls però també generà expectatives de canvi social vinculades a propostes igualitàries, d’esquerres i revolucionàries. Aquestes expectatives de canvi tingueren la seva traducció entre les sòcies del Centre Excursionista, que decidiren crear una secció pròpia anomenada “Secció Femenina”.

La petició feta al president del CET per crear la secció, que correspon al document de la imatge, es motivava per l’augment de sòcies que havia tingut l’entitat i a la predisposició de moltes d’elles a formar una secció pròpia. El seu àmbit d’actuació no diferia gens del que es proposava des del CET, ja que l’objectiu era «fomentar l’excursionisme en general, per tal de conèixer, estudiar, conservar i estimar tot quant ens ofereix la naturalesa, la història, el treball, la llengua, la literatura, l’art i el folk-lore». Segons els llibre d’actes de la secció, aquesta es dedicà també, en aquells moments de guerra, a col·laborar en inciatives solidàries amb la Creu Roja, els hospitals o el Segell Pro-Infància.

Maig - Juny 2014

Butlletí número 11

Fulletó d’activitat. Selecció de peces musicals de Ramon Serrat. Curs 1939-1940. 16 de desembre de 1939. AHCET. H106. Fulletons d’activitats CET. 1931-1940.

Just acabada la Guerra Civil, la victòria franquista es feia evident fins i tot als programes d’activitats del Centre Excursionista. Aquest fulletó en concret està datat el 16 de desembre de 1939, «Año de la Victoria», i presentava una selecció de peces musicals titulada “Suite Pirinenca”, «mantenida expresamente inédita durante la dominación roja». La dictadura també es mostrava amb l’obligació d’un canvi de llengua en la documentació, la comunicació i el nom de l’entitat.

L’activitat programada en aquest fulletó, molt innòcua i adaptada tant a la línia de la dictadura com a les dificultats econòmiques, era un recital de peces musicals d’inspiració muntanyenca. La lletra de les cançons havia anat a càrrec del soci Agustí Fabra i havien estat musicades originalment i aleshores dirigides pel músic i sardanista de renom Ramon Serrat i Fajula, que des del 1925 era director de la Banda Municipal de Terrassa i de l’Escola Municipal de Música.

Març - Abril 2014

Butlletí número 10

Llibre-registre de cim. Cavall Bernat o Burret. Del 19 de desembre de 1926 al 29 de març de 1931 AHCET. Llibres registres de cims. J104.

Probablement, el Centre Excursionista de Terrassa disposa de la col·lecció més important del món de llibres de registre de cims de la zona de Sant Llorenç del Munt. Molts d’aquests llibres foren deixats per membres del CET al capdamunt d’agulles, monòlits o cims de la zona per tal que escaladors i excursionistes hi anotessin les seves impressions. Aquests registres han estat recuperats i entregats a l’Arxiu del CET també per persones vinculades a l’entitat.

En aquest cas, es tracta del registre de cim més antic que es conserva, i que fou deixat a dalt del Cavall Bernat per la Secció d’Esports de Neu i d’Alta Muntanya del CET el 19 de desembre de 1926. La col·lecció de registres de cims arriba fins a l’actualitat. Malgrat el seu delicat estat de conservació –llibretetes de paper escrites a llapis malgastades per la intempèrie– són un testimoni únic dels protagonistes de l’excursionisme i l’escalada vallesana, alhora que tracen, amb els seus comentaris, el relat de la història del país al llarg del segle XX. El 28 de setembre de 1930 algú del Centre Excursionista del Vallès de Sabadell escrivia des de dalt del Cavall Bernat: «Per Catalunya, visca Macià!!!! i els seus ideals».

Gener - Febrer 2014

Butlletí número 9

Contesta de Manuel Raventós, propietari de les Caves Codorniu, a la petició del CET de fer una visita a les seves instal·lacions. AHCET. Correspondència A105. C15. 13/05/1913.

Una de les prioritats que impulsà el moviment excursionista català fou la voluntat de conèixer el país i el seu patrimoni natural, humà, arquitectònic i etnològic, i el Centre Excursionista de Terrassa no en fou una excepció.

Una d’aquestes inquietuds es pot trobar en la petició que, l’any 1913, es va fer des de l’entitat terrassenca per poder realitzar una visita a les Caves Codorniu i a la seva casa senyorial de Sant Sadurní d’Anoia. Tanmateix, la visita no va ser possible. El propietari de les caves, Manuel Raventós, es disculpà a través d’una carta dirigida al vicepresident del CET per no poder atendre la petició de visita, atès, diu Raventós, que per visitar les instal·lacions calia anar acompanyats d’algun dels treballadors de la casa. Però el dia de la visita el treballador que havia d’acompanyar el seguici de Terrassa tenia «lo dia de festa lliure per a respirar l’aire del camp i veurer lo Sol que bé ó necesita despres de passar tota la semana á dintre de les caves», fent impossible l’excursió.

Novembre - Desembre 2013

Butlletí número 8

Document de cessió de la sivella visigòtica trobada a Coll d’Eres al Museu d’Art Comarcal de Terrassa. 29/1/1937. AHCET. A-115. C114.

Arran de les excavacions que el CET realitzà a Coll d’Eres durant els anys trenta del segle passat es descobrí la ja famosa sivella visigòtica. Ja en plena Guerra Civil, la

Junta del CET decidí cedir aquesta sivella al Museu d’Art de Terrassa. Tanmateix, en cas de dissolució del Museu la sivella havia de tornar a ser propietat del CET. Aquest document determina aquesta cessió i està rubricat per Salvador Cardús, aleshores representant de la Junta de Museus de Terrassa i per Josep Rigol, delegat del Comissari General de Museus de la Generalitat de Catalunya. Se signà el 29 de gener de 1937.