Activitats

Ciències Naturals

Històric

Ciències Naturals

Botànica

Sortida nadalenca a Rellinars juntament amb la secció d'Ornitologia

Sortida nadalenca a Rellinars juntament amb la secció d'Ornitologia

Aquesta vegada la  vocalia de Ciències Naturals (Botànica i Ornitologia),farem una sortida conjunta per un indret molt proper de Terrassa,  i segona residència per molts terrassencs, l’itinerari serà fàcil  i ens mostrarà els trets característics del paisatge rellinassenc. Les fonts, les antigues vinyes i una majestuosa panoràmica d’una de les nostres muntanyes màgiques: Montserrat, visible des de gairebé qualsevol indret del poble de Rellinars.Deixarem els cotxes a l’aparcament de l’església de Sant Pere i Sant Fermí, a l’altra banda del pàrquing veurem la capelleta de Sant Felip Neri, que pertany al mas de les Ferreres. A continuació anirem a visitar la font del Ginjoler, situada al torrent d’en Sala, al camí que puja cap a la masia de Casajoana..Durant tota la ruta anirem gaudint dels habitants del bosc: els ocells i la flora i la fauna de l’entorn. Tot aprenent de la natura que ens envolta.Desfarem el camí per anar cap a la Fàbrica, a sobre el molí i allà enllaçarem amb un sender  que segueix el recorregut de la sèquia que porta l’aigua des de les Fonts de Rellinars a la  bassa de la Fàbrica.En un revolt de la sèquia, just abans d’uns horts cultivats per algun pagès de la vila, passarem un petit pontet i trobarem  la Balma de l’Andaló. Es tracta d’una balma obrada sota el camí ampla de les Fonts. El nom li ve del  pagès conreà aquests camps tot que també és força coneguda pel servei d’aixopluc que donà a molts rellinassencs, durant la Guerra Civil.Seguirem el nostre camí fins arribar a les Fonts de Rellinars, una zona amb taules per fer petar la xerrada, tot gaudint de la bona companyia dels participants de la sortida.

Diumenge, 8 de desembre de 2024

Ciències Naturals

Ornitologia

Matinal per l'Anella verda, familiar i amb l'Egarenca

Matinal per l'Anella verda, familiar i amb l'Egarenca

Us proposem una sortida conjunta i familiar per conèixer i iniciar-nos en el món dels ocells, tot coneixent aquells més propers del nostre entorn i en aquesta ocasió intentarem observar i identificar els ocells de l’Anella verda de Terrassa i en concret a la zona dels plans de Can Bon Vilar - Torrebonica.En una ruta prou fàcil d'uns 6,7 Km, podrem gaudir d'algunes de les zones agrícoles encara ben conservades i que conformen al llarg del torrent de la Betzuca, uns espais de mosaic bastant representatius del Vallès. Petits boscos de ribera en els torrents, camps de conreu,  pinedes i erms. Anirem explicant les diferents espècies que es poden trobar i també en parlarem d'altres que es poden veure la resta de l'any també amb llibres i il·lustracions.En aquestes planes hi ha força varietat d'ocells i serveixen molt bé per poder iniciar-se a mirar ocells. Us convidem doncs a venir a conèixer l'avifauna més propera en aquesta jornada de descoberta de l'Anella Verda. Volem fer esment de la importància que tenen aquests espais, ja prou fragmentats i que s'haurien de veure com un continu natural de via verda entre espais naturals com un autèntic corredor verd, que afavoreix el discórrer de les espècies d'ocells per exemple. La manera de preservar i per assegurar una sobirania alimentària seria promoure els productes de km.0 i evidentment dels productors locals, com per exemple els que la cooperativa l'Egarenca ens ofereix. També coneixerem les diferents opcions de producció agrícola repartides pel territori que tenim ben a prop i que de ben segur beneficien la natura.

Dissabte, 19 d'octubre de 2024

Ciències Naturals

Ornitologia

El canyet de Manresa

El canyet de Manresa

Dins la pèrdua de biodiversitat general i segons la nova llei europea#restorenature, es volen promoure petites accions, en llocs diversos, en què amb poca cosa es poden restablir petits hàbitats per recuperar-ne la biodiversitat.Dins el pla estratègic del grup es fa esment de voler donar suport per renaturalitzar llocs a Terrassa com per exemple el Parc de Vallparadís o d’altres espais municipals.El grup d'ornitologia vol col·laborar i compartir experiències en el treball decamp, en aquest cas amb l'entitat ATAU (Associació Terrassenca d’Agroecologia Urbana), en què hi té diverses parcel·les en què hi ha cultius ecològics. El què es pretén és fer educació ambiental en aquests espais i com es pot atraure biodiversitat en els seus horts ecològics. En concret com en un espai de secà,  amb quines mesures es poden atraure espècies beneficioses pels conreus.Enguany tancarem la temporada de sortides de primavera-estiu visitant la finca del Canyet a l’Anella Verda de Manresa. Es tracta d’una finca de propietat municipal (fou l’antic canyet on s’hi tractaven les restes del bestiar fins a mitjans del segle XX) que es va cedir en custòdia a l’entitat Bages Biodiversitat per a efectuar-hi actuacions de foment de la biodiversitat.Des de l’any 2020 que s’hi efectuen diverses actuacions per afavorir que les amenaçades espècies de tot tipus del secà del Pla de Bages trobin refugi i aliment. Acompanyats de membres de l’entitat coneixerem què s’hi ha fet fins ara i quins han estat els resultats d’un projecte encara en marxa. Per completar la sortida farem un petit itinerari pels voltants de la finca o hi trobem camps de conreu de secà, vinyes, bosquines de pins i horts que ens permetran fer-hi bones observacions. Per acabar, qui vulgui, es pot afegir al sopar que farem en un proper restaurant de la comarca. Confirmar abans!

Dissabte, 6 de juliol de 2024

Ciències Naturals

Botànica

De Marganell al Monestir de Santa Cecília de Montserrat

De Marganell al Monestir de Santa Cecília de Montserrat

Des de Terrassa, anem a buscar la crta. C55 (La Bauma) direcció la sortida de Castellbell i el Vilar/Marganell, (Km 18). A continuació seguim per la  BV1123 direcció Marganell. Uns pocs km més endavant trobem, a l’esquerre, el trencall que duu a l’Urb. Sant Cristòfol, crta. BV1122, que seguirem fins el trencall, a la dreta, de l’ermita de Sant Cristòfol de Castellbell. Aquí  podem fer punt de trobada dels cotxes. Després seguirem tots junts fins al punt d’inici de l’excursió al final del carrer de les Agulles. Aparcarem al final del carrer de les Agulles, a on acaba l’asfaltat (no hi caben gaires cotxes).Refarem uns metres el carrer per trobar una pista a la dreta que seguirem fins un trencall (va pujant planer), que agafarem a la dreta per anar pujant fins la carena de la Calcina, amb molt bones vistes. El camí segueix pujant benèvolament. Es possible que ja haguem vist varies orquídies, si les pluges ho han permès.Seguint la pista arribarem a la corba de sota el turó de l’Ermità (594 m). Des d’aquí, podríem tornar a baixar per el GR4, que passa per on hem deixat els cotxes.Si seguim cap a al Monestir de Santa Cecilia de Montserrat, vorejarem  el turó de l’Ermità, per un sender molt interessant botànicament, i baixarem fins a trobar la pista de Can Martorell a Santa Cecilia, a on arribarem tot seguint aquesta, que va a l’entrada del Monestir.  Després, per tornar,   anirem a cercar el GR4 i baixarem per la pista de Can Martorell, a on també podríem trobar orquídies, deixant  la carena de pujada a la dreta, finalment arribarem al punt d’inici de la ruta. Fi de la sortida d’avui.    

Diumenge, 14 d'abril de 2024

Ciències Naturals

Botànica

Coll de les Espases i Puig Cendrós

Coll de les Espases i Puig Cendrós

Anirem a Olesa de Montserrat per la carretera B-120. En arribar a Ribes Blaves, girarem a l'esquerra en direcció a la urbanització Ribes Blaves i aparcarem a uns 200 metres. A peu, baixarem per la vora de la carretera fins a veure bé la falla de les Ribes Blaves. Aquesta és la falla prelitoral de la depressió tectònica del Vallès-Penedès, la qual es va formar en l'etapa de distensió de l'orogènia alpina, de l'era terciària. A mesura que s'anava enfonsant, la fossa es reblia amb els sediments provinents de les serralades Prelitoral i Litoral. Un cop vista aquesta singular falla, ens dirigirem a Olesa i arribarem al poliesportiu, on és fàcil aparcar. Des d'allí mateix agafem el camí que ens durà al coll de les Espases. Passem pels dipòsits d'aigua, i a partit d'aquí ja trobem plantes a dojo, moltes d'elles medicinals: aladern, noguerola, llentiscle, argelaga, matapoll, marfull, matabou, vidiella, esbarzer, fonoll, olivarda, esparreguera boscana, gravit, panical, centaurea linifòlia, tàrrec, matafoc, orenga, morella, gavó groc, iva, corretjola de serp, ripoll, abellatges, bracera, fenàs, blets, lletereses, llengua de bou, màstec, romaní i farigola. Una mica més amunt, el camí fa trinxera i a l'esquerra queda un petit turonet amb oliveres i alguns ceps, on podem observar les oliveres més velles d'Olesa, com l'Olivera del Capellà. D'aquestes oliveres centenàries, la més gran està envoltada per la llegenda. Té una ben merescuda fama l'oli d'Olesa, considerat el millor oli d'Espanya pel rei Ferran VI el Pacífic (no confondre amb el sanguinari Ferran VII). Continuem el camí per terrenys de llicorelles, roques metamòrfiques de l'era primària o paleozoica. Anunciada per la font de la Roureda, arribem a un bosc de roure martinenc, que va ser molt danyat per l'incendi de l'any 1994. La pista gira a l'esquerra i la zona rep el nom de Roques Blanques, de substrat calcàri i amb plantes calcícoles, com la fuixarda i el bruc d'hivern. El camí comença a fer pujada i aviat arribem  al coll de les Espases, a les envistes de dos santuaris: Sant Salvador de les Espases i Montserrat. Abans de tirar cap al pla del Fideuer, farem una petita marrada pel camí de l'esquerra per a veure les Espases de Dalt, una formació geològica singular de conglomerat quarsós. Veurem també una comunitat vegetal realment interessant: el matoll de ginesta vellosa i bruc boal. Arribats al pla del Fideuer, agafarem el camí que puja al puig Cendrós. Durant l'ascensió trobem prats secs, principalment de jonça. De tornada passarem per la font dels Traginers, on a més d'una barraca de vinya típica olesana, veurem un fragment de lloreda, vegetació vestigial de la laurisilva terciària.  

Diumenge, 10 de març de 2024

Ciències Naturals

Botànica

Coll de Nargó

Coll de Nargó

A més d’observar la flora pròpia d’aquest sector de la vall del Segre, la sortida ens permetrà visitar un dels museus més interessants de la zona, dedicats a les troballes de jaciments paleontològics, concretament de dinosaures. La visita al museu serà guiada pel geòleg Josep Peralba, un dels primers descobridors de nius d’ous de dinosaure i fundador del museu, que ha dedicat bona part de la seva vida professional a les tasques de descobriment, estudi, protecció i preservació dels jaciments. En aquest petit museu s’escenifica el període de finals del Cretaci, quan els dinosaures estaven escampats per tot el planeta. Així mateix, trobarem plafons explicatius de les principals hipòtesis de la seva extinció sobtada, entre les quals destaca les conseqüències de l’impacte d’un gran meteorit. En acabar la visita anirem en cotxe fins a un dels jaciments més importants, situat als voltants de la localitat. Cal recordar que tota aquesta zona, que inclou els municipis de Coll de Nargó, Isona i Conca Dellà, és un dels llocs de referència mundial pel que fa al món de la paleontologia i més concretament, dels dinosaures. L’inici de les investigacions daten de l’any 1885. Malauradament, com molt bé ens explicarà en Josep Peralba, alguns dels jaciments han estat objecte d’espoliació i d’intents directes de destrucció. En aquesta mateixa sortida també podrem visitar la interessant església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó, edifici d’influència llombarda de nau única amb coberta de volta de canó. Així mateix, també podrem informar-nos i tenir una idea bàsica de la geologia d’una de les zones de més interès de tot el país pel que fa a la tectònica.

Diumenge, 11 de febrer de 2024

Ciències Naturals

Ornitologia

L’anella Verda De Terrassa

L’anella Verda De Terrassa

En aquesta ocasió aprofitarem per fer un tram del camí dels Monjos per la part oriental-central i força elevada de la Serra de Galliners, al coll de la Creueta. Aproximadament, el total de temps en fer la ruta serà de 3 hores Aquest itinerari és força fàcil i discórre per una pista ampla i amb poc desnivell. Va des del barri de Can Parellada de Terrassa fins l’esmentat coll de la Creueta, on gaudim d’unes vistes del Vallès espectaculars. La tornada serà pel mateix camí. El camí és part del sender de petit recorregut PR-C 32 i forma part del corredor biològic i Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola. La vegetació principal és la roureda de roure martinenc, però amb altres elements vegetals destacats com el curraià blanc. Pel que fa als ocells hi podem destacar el Picot verd, la Mallerenga cuallarga i la Cotxa fumada, el Corb i altres ocells típics dels entorns mediterranis. Evidentment, en les diferents èpoques de l’any segurament podríem gaudir de l’albirament de diverses espècies d’ocells, com per exemple a l’estiu l’abellerol...o el mosquiter pàl·lid... En ser un lloc alt i entre camps podrem gaudir potser dels estols d’ocells migradors com els tudons i potser ja de l’arribada d’alguns hivernants com el pinsà...gafarró i pit-roig. Com a tònica habitual podrem observar el conill de bosc i potser els rastres dels habituals mamífers com el senglar... Tot plegat arribem a un indret per al descans i amb l’observació de diverses espècies de plantes que segueixen al sota-bosc de l’associació Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis. Conegut com el Bosc Fosc, prop de Sant Quirze del Vallès, per la vegetació de sotabosc. També passarem per la font dels Caçadors i l’anomenat Pujol blanc. En definitiva, un itinerari per descobrir fent part del camí del Monjos, per etapes. Les notes de preparació de la sortida són en part extretes del llibre de n'Antoni Comellas i n'Àngel M. Hernández, “22 Itineraris de natura pels voltants de Terrassa”  

Dissabte, 18 de novembre de 2023

Ciències Naturals

Botànica

Pla de l'Espinal

Pla de l'Espinal

Ruta bastant planera. Comencem a tocar del convent del pla de l'Espinal on deixarem els vehicles. A pocs metres tenim el faig del pla de l'Espinal. Antic exemplar de faig (Fagus sylvatica L.), que destaca pel gruix del seu tronc. Es tracta d'un individu conservat per a la producció de llavor que creix enmig d'una fageda formada per peus joves. En quant a les seves mides, segons dades recollides l'any 2006, fa 21,6 m d'alçada, 4 m de perímetre i 24 m de diàmetre de capçada. Presenta un gran nombre de ferides, cicatrius i zones podrides, on hi viu fauna xilòfaga, la qual representa un important recurs alimentari d'un gran nombre d'aus com el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europea) o la mallerenga d'aigua (Parus palustris), que alhora utilitzen la fusta vella i les cavitats de l'arbre per a nidificar-hi. De les seves fages, els fruits del faig, se n'alimenten mamífers com el senglar (Sus scrofa), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la fagina (Martes foina) o el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). Entre la fullaraca que cau a la tardor hi viu un gran nombre d'invertebrats, dels quals se n'alimenten la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya de muntanya (Sorex araneus). Si tornem enrere, a buscar el camí principal, trobarem algunes Sequoies (Sequoidendron giganteum). Es tracta d'un arbre propi d'una regió molt petita de la Sierra Nevada Californiana. Aquesta espècie pot tenir una edat que pot superar els 1500 anys. Amb una altura de 120 m i un diàmetre del tronc de 12 m és un gegant dels arbres. Des de mitjans del segle XIX es va plantar a molts llocs d'Europa. La seva escorça és esponjosa a diferència de la seva fusta que és molt dura i resistent. Seguim per la pista i a pocs metres trobarem el faig Gros d'en Maçaners. Exemplar de faig situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada a les branques superiors. La base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006, fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. Una mica més endavant deixem la pista i ens endinsem a la dreta cap a una clariana fruit d'unes estassades (2016, 2017 i 2018). Ha quedat un petit bosc de roures de fulla gran. Arribarem a la font d'en Maçaners i tornarem travessant la fageda cap al convent.

Diumenge, 3 de desembre de 2023

Ciències Naturals

Ornitologia

Seguiment de fauna silvestre

Seguiment de fauna silvestre

La secció de Ciències Naturals vol aportar el seu granet de sorra col·laborant amb altres entitats en la ciencia ciutadana, aportant els resultats obtinguts en les nostres observacions per tal que es tinguin en consideració. Fer de naturalista afeccionat ens motiva i serveix per aprendre i donar a conèixer la situació dels animals i plantes del nostre entorn. El treball de camp és engrescador per a tothom i sobretot quan es veu reflectit en forma de dades que poden servir per gestionar la biodiversitat. Si et motiva l’estudi dels animals i disposes d’una mica de temps per involucrar-t’hi, tens l'oportunitat d'ajudar-nos a conèixer la distribució de les espècies de mamífers salvatges que habiten a Catalunya. Dins la greu pèrdua d'hàbitats i la seva biodiversitat, el recull de dades de camp de les espècies de mamífers per exemple, en forma de mostreig i en cuadrants de 10 x 10 Km. serveix per aportar una sèrie de recursos que posteriorment s’inclouen en una base final que serveixen per configurar l’esmentat atles. Ara pots participar en aquest projecte científic d’interès general per a la planificació i gestió de la fauna i del territori. A part, estaràs participant en el primer atles de mamífers realitzat amb ciència ciutadana. L’Atles de Mamífers de Catalunya és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat I amb col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Nosaltres hi col·laborem amb voluntaris de l’Adenc Vallès i el cens és en el perìode d’abril a juliol i consta de transectes a peu, foto-trampeig, seguiment de rastres i gravació d’ultrasons amb uns protocols estandaritzats. Per a més informació poseu-vos en contacte amb els responsables del grup d’ornitologia.

Abril, maig, juny i juliol

Ciències Naturals

Ornitologia

Anella verda de Terrassa

Anella verda de Terrassa

La zona nord de Terrassa compta encara amb alguns camps de conreu ben conservats a la zona de Can Petit (inici de la sortida), on trobem a l'inici un paisatge arbustiu on es poden veure diferents ocells propis d'espais oberts, així com també una fervent abundància de conill. Ja comencem a albirar les vistes del territori proper. La serra de Santa Magdalena, de 2 km de longitud i 401 m d’altura al turó del Puigbarral, és un petit altiplà situat entre els municipis de Terrassa i Matadepera. S’orienta de nord-oest a sud-est i està delimitada per la riera de les Arenes i el torrent de les Monges. L’itinerari fa la volta als camps i erms de les finques de can Petit, Santa Magdalena de Puigbarral i l’Arrugada, recorrent la carena de la serra de Santa Magdalena pel Camí dels Monjos. La ruta segueix fins a l'àrea d'estada de can Petit, al costat de petites bosquines i marges just al costat dels camps. Tal i com estàn arranjats són una bona mostra de reservori de biodiversitat. Per primavera us recomanen fer una ullada a la riquesa en papallones. A la nostra dreta anem acompanyats pel torrent de les Monges. La sortida que farem transcórrer per un tram del camí dels Monjos de Sant Cugat del Vallès fins a Sant Llorenç del Munt, arribem  a l'ermita de Santa Magdalena de Puigbarral (segle XIII i avui dins d'una finca privada). Anteriorment devia tenir la seva funció a l'entorn del camí esmentat. Ja divisem la Mola i Matadepera. Just abans de l'àrea d'estada de l'Arrugada, on malgrat la certa urbanització de la zona s'hi poden veure estols de fringíl·lids com caderneres, pinsans, verdums i gafarrons. Arribem al nucli inicial del poble i continuem caminant pels marges del camps fins a la zona urbanitzada entre Terrassa i Matadepera oniniciem la tornada per la zona de la Font de l'Espardenyera i el petit bosc de pi pinyer on si pot veure l'Astor, l'Aligot comú, Raspinell i mallarengues, tots ells importants per la biodiversitat. Fem la tornada cap a l'inici de la ruta. Aquest és un itinerari ornitològic per les planes i camins forestals que son travessats per torrents i compta amb una gran diversitat d’ocells pròpia d’altres espais visitats propers. La ruta és extreta del llibre “22 itineraris de Natura pels voltants de Terrassa” d’Antoni Comella i Àngel Hernándes que també hi contemplen aspectes botànics i entomològics destacats.

Dissabte, 18 de febrer a les 9.00 h

Subscriu-te al butlletí

Rebràs un correu setmanal amb l'agenda d'activitats

Fent ús d'aquest formulari, accepto la Política de Privacitat del Centre Excursionista de Terrassa.

Aquest lloc web utilitza cookies de tercers amb la finalitat de realitzar tasques d'anàlisi. L'accés i ús del lloc web implica la seva acceptació. Per canviar les teves preferències o ampliar la informació, pot accedir a la nostra Política de Cookies