Monestir de Sant Cugat des de la Seu d’Egara

Per estrenar la primavera, us proposem un distret i atractiu recorregut pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Des de Can Bosc iniciarem un itinerari circular que ens portarà fins al Santuari del Corredor, passant per la Font del Ferro, Can Miloca, Dolmen de Ca l’Arenes, el Pi cargolat i  les Roques del Pare Jaume. Esmorzarem al Santuari del Corredor (amb servei de Bar), des d’on tornarem a Can Bosc, passant pel Mirador del Corredor.

Aquesta vegada anirem a St. Cristòfol de Castellbell i el Vilar, al costat de Marganell(1)  i als peus del massís de Montserrat; en la seva vessant més bonica, tal com va dir el jesuïta Pau Gil, el 1600: “ La muntanya de Montserrat és tota de roques serrades. És per la part de Manresa la més hermosa que sia en lo món. Aparen les roques òrguens”.   Una vegada arribats a S. Cristòfol, entrarem pel trencall del xiprer prop de l’església. I tot just hem girat a la dreta, seguirem pel carrer de l’esquerra, el C/ del Prat, durant uns quatre cents metres, fins que trobem un trencall a mà dreta al qual seguirem (C/ de Mas Penedès) durant uns cinc cents metres fins situar-nos al C/ de les Agulles; que ja no deixarem fins al seu final on aparcarem els cotxes, procurant no ocupar la rotonda de gir.   Iniciarem una pista sense asfaltar(2), davant una panoràmica del massís que ens anirà acompanyant al llarg de tot el recorregut.   I en aquest inici, les propostes a fer-vos podrien ser vàries: des de “l’escolta del propi cos”, la connexió cos-ment amb la natura, o fins i tot l’anar coneixent, situant i retenint el nom d’algunes de les zones del massís, com la de les Agulles, la dels Frares Encantats, la d’Ecos o la de Sant Jeroni; o si concretem una mica més, el nom d’algunes roques com la Cadireta (aquest felí amb ulls escodrinyadors i orelles ben alçades), la Foradada, la Nina, el Bisbe, el Lloro, la Roca dels Aurons, les Talaies, … o d’aguns colls, com el coll de Port o el coll del Migdia  I per què no, deixar anar la imaginació i “rebatejar” algunes roques segons el que ens suggereix la seva imatge; per exemple, l’escolanet o la del mateix tron de la verge amb l’infant (aquestes dues són aportacions d’alguns participants de la sortida). I sobretot que no hi falti l’enriquiment que ens aporta el compartir vivències a l’entorn d’aquests indrets.   Aquesta pista, que al seu costat dret té el torrent de la Font del Llum, ens ha de portar al cap d’un quilòmetre a un encreuament en que veurem a la nostra dreta la finca de can Martorell(3) i l’inici del camí de l’itinerari fins a Sta Cecília (4). Mentre l’anem realitzant, una rica vegetació(5) ens acompanyarà a cada costat del camí fins arribar a connectar amb el camí de can Martorell. Al llarg d’aquest curt trajecte haurem passat pel serrat del Marro (556m - 609m). En el trencall hi ha una petita esplanada terrosa amb poca vegetació(6) . En aquesta cruïlla de camins, el camí de can Martorell porta cap a Marganell, el segon camí a la masia de la Calsina(7) a través del coll de la Molella i l’obaga de la Calsina, i un corriol ben trepitjat porta cap a les Coves de Santa Cecília(8) . Agafant el camí de can Martorell cap a l’esquerra, un seguit de xiprers a costat i costat ens acompanyarant fins el monestir. Ara bé, tot just passats uns trenta metres ens trobarem a mà dreta la font del Moro(9). Arribats a Sta. Cecília, una barra talla el pas als vehicles. Al costat esquerra hi ha un espai amb bancs i una vista molt bonica del monestir de St. Benet, Monistrol …. De continuar pel costat dret de la barra arribarem pròpiament al Monestir de St. Cecilia(10) .  El 2015 es va inaugurar un espai d'art dedicat a Sean Scully, adscrit al Museu de Montserrat, i que alberga el conjunt artístic (pintures, vitralls, canelobres, creus de vidre, …) realitzat pel pintor d'origen irlandès i resident a Nova York(11) .   Després d’esmorzar desfem el camí fins al punt de tornar a agafar el trencall existent al serrat del Marro, però aquesta vegada agafarem el corriol de la dreta cap al coll de la Molella, pujarem al turó de l’Ermità i ens incorporarem a la pista que ens portarà al carrer de la urbanització on tenim aparcats els cotxes. En aquest camí de tornada podrem gaudir de la floració de dos arbustos, el romaní i la foixarda. Amb la curiositat de l’orientació de les flors de la foixarda, les quals cerquen en tot moment la situació del Sol.  Serà un moment en que gràcies a l’amplada del camí, del silenci de l’entorn, de l’acompanyament puntual del cant d’alguns ocells i d’un terreny sense gaires irregularitats pedroses, faran possible unes converses agradables de fi de l’activitat.  I a punt de deixar la pista, què millor que amb la contemplació de la Cornera amb els seus fruits vermells, tal qual com una cirera al cap de munt d’un pastís.