Bosc de can Catà

Aquesta vegada la  vocalia de Ciències Naturals (Botànica i Ornitologia),farem una sortida conjunta per un indret molt proper de Terrassa,  i segona residència per molts terrassencs, l’itinerari serà fàcil  i ens mostrarà els trets característics del paisatge rellinassenc. Les fonts, les antigues vinyes i una majestuosa panoràmica d’una de les nostres muntanyes màgiques: Montserrat, visible des de gairebé qualsevol indret del poble de Rellinars.Deixarem els cotxes a l’aparcament de l’església de Sant Pere i Sant Fermí, a l’altra banda del pàrquing veurem la capelleta de Sant Felip Neri, que pertany al mas de les Ferreres. A continuació anirem a visitar la font del Ginjoler, situada al torrent d’en Sala, al camí que puja cap a la masia de Casajoana..Durant tota la ruta anirem gaudint dels habitants del bosc: els ocells i la flora i la fauna de l’entorn. Tot aprenent de la natura que ens envolta.Desfarem el camí per anar cap a la Fàbrica, a sobre el molí i allà enllaçarem amb un sender  que segueix el recorregut de la sèquia que porta l’aigua des de les Fonts de Rellinars a la  bassa de la Fàbrica.En un revolt de la sèquia, just abans d’uns horts cultivats per algun pagès de la vila, passarem un petit pontet i trobarem  la Balma de l’Andaló. Es tracta d’una balma obrada sota el camí ampla de les Fonts. El nom li ve del  pagès conreà aquests camps tot que també és força coneguda pel servei d’aixopluc que donà a molts rellinassencs, durant la Guerra Civil.Seguirem el nostre camí fins arribar a les Fonts de Rellinars, una zona amb taules per fer petar la xerrada, tot gaudint de la bona companyia dels participants de la sortida.

El Canigó, situat en la comarca de Conflent, antigament fou considerat un dels cims més alt dels Pirineus, avui dia és clar que no ho és, ni tan sols arriba a ser un tres mil, però és una muntanya molt emblemàtica dels Països Catalans. Jacint Verdaguer va fer una llarga estada per aquestes contrades i va escriure el poema “Canigó”, relat èpic, on uneix paisatge, llegenda i llengua construint el símbol de la pàtria, i el naixement de la nació catalana. El poema expressa un passat històricllegendari comú sense fronteres, un territori forjat per gent d’una mateixa llengua, la llengua que ens uneix a banda i banda del Canigó, la llengua Catalana. Pugem una de les muntanyes clàssiques de l'excursionisme català, on cada juny es porta la flama del Canigó.