Festival de cims de 3.000 m

Fitxa tècnica

Dissabte, 20 de juliol

IBONET DE LLITEROLA

• Sortida: Pont de Lliterola 1.550 mts
• Desnivell positiu: +950 mts
• Temps: 3 hores 30m aprox

Per la carretera de Benasque en direcció al Fons de la vall creuem el pont de Lliterola i a mà esquerra ja surt un camí que puja molt ràpid entre el bosc per l’esquerra del barranc i està senyalitzat, aquí deixem el cotxe i ens vestim per començar l’aventura.

Al passar la zona de bosc, la pendent es va suavitzant i anem pujant sempre al marge del riu fins arribar a un collet que està a 2.000 mts. Aquí el camí planeja una mica i tenim unes vistes a rius i barrancs plens d’aigua, i veurem un petit refugi lliure de pastors, la cabanya de forcallo a la nostra esquerra.

El camí va guanyant alçada sobre el barranc, sense abandonar el riu , on es formen alguns meandres molt bonics. Anem remuntant el barranc de Lliterola i aviat veiem el pic del Perdiguero que treu el cap darrere del seu germà petit, el Perdigueret.Passem un primer estanyol i el camí en torna més dret. Continuem pujant i després d'un pas estret per la roca arribem a l'Ibonet de Lliterola, encaixonat sota les parets del Perdigueret.2.804 mts. En aquest punt, veurem diferents bivacs i ens anirem distribuint per sopar i passar la nit el millor possible amb unes vistes al petit llac i a la vall espectaculars.

Diumenge, 21 de juliol

• Desnivell positiu: + 940 mts
• Desnivell negatiu: - 1800 mts
• Temps total: 10 hores mínim aprox

Ben d’hora ja deixem les tendes, sacs. Etc. tot ben guardat per així recollir tot el material a la tornada, i ja iniciem la pujada per un blocs de roca amunt. Passem un tram amb força més pendent però sense dificultats, i acabem d'arribar a un petit balcó sobre el gran Ibon de Lliterola, d'un blau intens. Des d'aquest privilegiat mirador podem contemplar els cims que formen l'ampli circ que envolta l'estany i que ens estan esperant perquè els coronem. Començant pel Perdiguero (oest), passant pels Pico Royo i Punta Lliterola, els dos Crabioules (nord) i Tusse de Remuñe (est), a més a més dels pics secundaris.

És un circ molt bonic, ample i amb una estètica de cresta per totes bandes que uneix els cims. Aprofitem aquest bonic lloc per fer la primera parada i avituallar-nos abans de la dura pujada al primer dels cims del dia, ens espera el Sr. Perdiguero. Prop del llac, però a certa alçada, continuem caminant fent un lleuger canvi de direcció. Ens encarem més a l'oest per anar a buscar l'ampla cresta sud-oest, molt marcada i evident. No hi ha camí definit, però trobem fites que ens assenyalen el pas més fàcil. Tot i això es tracta d'una pujada esquerpa per grans blocs, una mica pesada però fàcil de fer. Assolim la carena i guanyem àmplies perspectives sobre la vall d'Estós i més enllà tot el massís de Posets, vistes brutals de les valls. La pujada és feixuga, força pendent i considerablement llarga. Arriba un punt en què guanyem ja el llom somital, i el pendent disminueix. Veiem ja una fita que marca el cim de la Fita Est del Perdiguero 3.170 m (1), considerat com a cim independent, tot i que
amb poca rellevància. Hi acabem d'arribar en uns minuts. Seguint el cordal, força més enllà destaca el cim principal del Perdiguero (3.222 m.) Per arribar-hi cal seguir la cresta, ampla i amb pendent moderat pel vessant d'Estós i retallada i vertical pel vessant de Lliterola.

Arribem al cim del Perdiguero 3.222 m (2) després d'un llarg tram de cresta força plana i un últim pujador fins al cim. El cim és ben definit, i està coronat per una gran fita. És un pic molt panoràmic i tenim vistes per tots cantons. No ens podem entretenir massa i divisem sense esforç el massís de Posets força a prop, al sud-oest. El massís de la Maladeta i l'Aneto ens queda al sud-est, just a la trajectòria per on hem pujat. Molt més enllà, cap al nord-est, és fàcil reconèixer el massís del Mont Perdut i el Vignemale. Sota el cim, fronterer entre els estats espanyol i francès, tenim el Lac du Portillon d'Oô, gran i represat. Al nord-est tenim la cresta que seguirem, i que ens portarà a altres pics secundaris del mateix cordal del Perdiguero. Per tant, ens podrem emborratxar de tants cims que veiem.

Abans però de continuar la cresta, des del cim mateix del Perdiguero ens dirigim cap a l'oest en baixada per una cresta ampla i un darrer pujador fins a la Fita Oest del Perdiguero 3.176 m (3). Es tracta també d'un cim de baixa rellevància i d'escàs interès, tret del col·leccionisme i una visió prou bonica del cim principal, però ja que hi som, millor fer-ho. Retornem al cim principal i després d'una pausa per
contemplar el paisatge i fer un mos continuem el nostre itinerari per la cresta est del Perdiguero.

Comencem a baixar bruscament per la cresta entremig de grans blocs. El pas no és difícil però sí incòmode, i amb una bona timba cap al vessant de Lliterola en els trams en què seguim estrictament la cresta. En alguns punts ens desplacem lleugerament cap al vessant francès per trobar un pas més assequible, tot i que ens separem pocs metres del cordal. Trobem alguns passos en què cal desgrimpar, majoritàriament fàcils (I), però amb algun pas més delicat (II) i aeri, que segons com posarem un cordino.

Després d'una bona estona de baixada arribem al Collado Superior de Lliterola, des d'on contemplarem la cresta per on hem baixat. Mirant-la sembla molt més difícil del que realment és, contents de fer-la, segur.

Des del Collado Superior de Lliterola tornem a pujar uns metres per assolir el quart "tres-mil" del dia, la Tuca de Lliterola 3.095 m (4). Continuem seguint la cresta, ara més fàcil i planera. Baixem una mica i tornem a guanyar els pocs metres que distingeixen el Pico Royo 3.121 m (5). La principal característica d'aquest cim secundari és el color de la pedra, d'un vermell intens. El cim i una àrea ben delimitada que l'envolta estan formats per esquistos ferrosos, de color de rovell que contrasten amb el color negrós del granit majoritari. Deixem el Pico Royo i avancem per la cresta fins assolir la Punta Lliterola 3.132 m (6). En aquest darrer tram la cresta és més estreta i estètica, amb alguns trams exposats però fàcils. Passat aquest sisè cim del dia continuem la cresta amb la intenció d'assolir-ne encara un altre, l'Agulla de Lliterola 3.028 m (7). Però a partir d'aquest punt la cresta esdevé més aèria i vertical, i cal fer diversos trams de desgrimpada força delicats on posarem alguna corda i assegurarem si és necessari.

A partir d’aquí ja anem a buscar una baixada directa cap a l’estany blanc o de Lliterorla, serà una tartera una mica incòmoda que es portarà directes, i ja deixem la cresta que cada cop es va complicant més. Quan estem a l’alçada de l’estany, ja anem a buscar el camí que hem fet al matí per desfer-lo per arribar al ibonet de Lliterola on recollirem les tendes, sacs, etc. per ja desfer el camí fins al cotxe i així acabar ben satisfets del festival de cims de 3.000mts que ens emportarem a la butxaca, cansats però contents!