Aquesta vegada anirem a St. Cristòfol de Castellbell i el Vilar, al costat de Marganell(1) i als peus del massís de Montserrat; en la seva vessant més bonica, tal com va dir el jesuïta Pau Gil, el 1600:
“ La muntanya de Montserrat és tota de roques serrades. És per la part de Manresa la més hermosa que sia en lo món. Aparen les roques òrguens”.
Una vegada arribats a S. Cristòfol, entrarem pel trencall del xiprer prop de l’església. I tot just hem girat a la dreta, seguirem pel carrer de l’esquerra, el C/ del Prat, durant uns quatre cents metres, fins que trobem un trencall a mà dreta al qual seguirem (C/ de Mas Penedès) durant uns cinc cents metres fins situar-nos al C/ de les Agulles; que ja no deixarem fins al seu final on aparcarem els cotxes, procurant no ocupar la rotonda de gir.
Iniciarem una pista sense asfaltar(2), davant una panoràmica del massís que ens anirà acompanyant al llarg de tot el recorregut.
I en aquest inici, les propostes a fer-vos podrien ser vàries: des de “l’escolta del propi cos”, la connexió cos-ment amb la natura, o fins i tot l’anar coneixent, situant i retenint el nom d’algunes de les zones del massís, com la de les Agulles, la dels Frares Encantats, la d’Ecos o la de Sant Jeroni; o si concretem una mica més, el nom d’algunes roques com la Cadireta (aquest felí amb ulls escodrinyadors i orelles ben alçades), la Foradada, la Nina, el Bisbe, el Lloro, la Roca dels Aurons, les Talaies, … o d’aguns colls, com el coll de Port o el coll del Migdia I per què no, deixar anar la imaginació i “rebatejar” algunes roques segons el que ens suggereix la seva imatge; per exemple, l’escolanet o la del mateix tron de la verge amb l’infant (aquestes dues són aportacions d’alguns participants de la sortida). I sobretot que no hi falti l’enriquiment que ens aporta el compartir vivències a l’entorn d’aquests indrets.
Aquesta pista, que al seu costat dret té el torrent de la Font del Llum, ens ha de portar al cap d’un quilòmetre a un encreuament en que veurem a la nostra dreta la finca de can Martorell(3) i l’inici del camí de l’itinerari fins a Sta Cecília (4). Mentre l’anem realitzant, una rica vegetació(5) ens acompanyarà a cada costat del camí fins arribar a connectar amb el camí de can Martorell. Al llarg d’aquest curt trajecte haurem passat pel serrat del Marro (556m - 609m). En el trencall hi ha una petita esplanada terrosa amb poca vegetació(6) . En aquesta cruïlla de camins, el camí de can Martorell porta cap a Marganell, el segon camí a la masia de la Calsina(7) a través del coll de la Molella i l’obaga de la Calsina, i un corriol ben trepitjat porta cap a les Coves de Santa Cecília(8) .
Agafant el camí de can Martorell cap a l’esquerra, un seguit de xiprers a costat i costat ens acompanyarant fins el monestir. Ara bé, tot just passats uns trenta metres ens trobarem a mà dreta la font del Moro(9).
Arribats a Sta. Cecília, una barra talla el pas als vehicles. Al costat esquerra hi ha un espai amb bancs i una vista molt bonica del monestir de St. Benet, Monistrol …. De continuar pel costat dret de la barra arribarem pròpiament al Monestir de St. Cecilia(10) .
El 2015 es va inaugurar un espai d'art dedicat a Sean Scully, adscrit al Museu de Montserrat, i que alberga el conjunt artístic (pintures, vitralls, canelobres, creus de vidre, …) realitzat pel pintor d'origen irlandès i resident a Nova York(11) .
Després d’esmorzar desfem el camí fins al punt de tornar a agafar el trencall existent al serrat del Marro, però aquesta vegada agafarem el corriol de la dreta cap al coll de la Molella, pujarem al turó de l’Ermità i ens incorporarem a la pista que ens portarà al carrer de la urbanització on tenim aparcats els cotxes.
En aquest camí de tornada podrem gaudir de la floració de dos arbustos, el romaní i la foixarda. Amb la curiositat de l’orientació de les flors de la foixarda, les quals cerquen en tot moment la situació del Sol.
Serà un moment en que gràcies a l’amplada del camí, del silenci de l’entorn, de l’acompanyament puntual del cant d’alguns ocells i d’un terreny sense gaires irregularitats pedroses, faran possible unes converses agradables de fi de l’activitat.
I a punt de deixar la pista, què millor que amb la contemplació de la Cornera amb els seus fruits vermells, tal qual com una cirera al cap de munt d’un pastís.
Detalls de l'activitat
- Sortida: Atenció 7:30 h des de l’aparcament Nord de les esglésies de Sant Pere, a tocar de la rotonda del 22 de Juliol (Carrer de l’arquitecte Puig i Cadafalch). Tornada a dinar a casa.
- Desplaçament: amb cotxes particulars, el cost es repartirà entre les/els ocupants.
- Recorregut: uns 7,7 km.
- Desnivell: uns 340 m.
- Horari amb parades: 4:30 h aproximadament.
- Dificultat: Fàcil
- Inscripcions: al formulari adjunt o al punt d’atenció al soci del CET.
- Recomanacions: portar roba i calçat adequats, bastons per caminar (qui en necessiti) beguda i esmorzar.
- Es obligatori que totes les persones participants disposin de l’assegurança de la FEEC vigent, 2025. Tothom qui no la tingui podrà venir igualment a la sortida, només cal contractar l’assegurança per un dia en fer la inscripció.
- El fet d’inscriure’s a aquesta activitat suposa l’acceptació de les directrius donades pels responsables de la sortida.
Referències
(1) Municipi que fins a l'any 1982 es va anomenar “Santa Cecília de Montserrat”...
(2) GR 4, Camí Ignasià Català 7, …
(3) D’explotació agrària i on es va fer una plantació d’arbres representatius dels diferents tipus de bosc a Catalunya.
(4) Un cartell ens informarà que ens resten trenta-cinc minuts per arribar-hi.
(5) Plantes (arítjol, …), arbusts (cirerer d’arboç, romaní, farigola, marfull, llentiscle, bruc, aladern, …) i alguns arbres (pins, roures, alzines, …)
(6) On antigament hi havia una creu de fusta “que marcava el lloc on radicava antigament el Castell Marro” (Montserrat. Itineraris, 1909) - versió controvertida- o de l’existència d’una antiga masia, ja que per aquest indret es troben diversos carreus de considerables dimensions i alguna roda de molí mig partida; així ho suggeria el masover Miquel Tadeo, de can Martorell.
(7) Del S. XI, té una capella pròpia dedicada a la degollació de Sant Joan, es construí al 1667 probablement per donar gràcies després de la pesta del 1652. El seu entorn és una serreta erma i amplia de terreny calcari, d’aquí el nom. Calcina', calç (del llatí CALX, CALCIS), d'on s'estengué a significar 'serreta erma i amplia de terreny calcari'. El cognom Calsina és dels més estesos de la zona de Sant Cristòfol.
(8) “Sota el mirador de Santa Cecília i en mig del torrent anomenat de les Coves, un cataclisme geològic amuntegà un roquissar caigut dels cims de Sant Jeroni. Al caure les roques les unes damunt de les altres, deixaren buits entre roca i roca, formant petites coves que són conegudes per « la font de les coves », per brollar-ne una de petita no molt d’elles. Malgrat les males condicions de vida que ofereixen, alguna fou aprofitada per l’home de les cavernes” aquesta és la concisa descripció que fa Josep Colomines Roca en l’obra Prehistòria de Montserrat (Monestir de Montserrat 1925).
(9) Equipada amb un broc de polsador, i que no sol assecar-se quasi bé mai.
(10) El monestir fundat el 25 de maig de 945 per l'abat Cesari, el qual va obtenir el 951 un precepte del rei Lluís IV de França, que li confirmava la dotació inicial assignada pels comtes Sunyer I i la seva esposa Riquilda, els seus protectors.
El 956 fou sotmesa canònicament al bisbat de Vic. El 957 fou consagrada l'església en honor de Santa Cecília. Fou cedida al monestir de Sant Cugat el 1058 malgrat l'oposició dels seus monjos, per separar-se'n 50 anys més tard. El 1103 recupera la independència. El 1143, la parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic.
Durant la Guerra del Francès (1811-12) el monestir i l'església foren incendiats i saquejats. La 1ª restauració el 1862. La 2ª impulsada per l'abat Marcet i dirigida per Josep Puig i Cadafalch. Es creu que del temple preromànic consagrat el 957 avui no en resta res i que l'actual és una construcció del segle XI.
(11) L'espai compta també amb un centre d'interpretació introductori dedicat a la història de Santa Cecília i a l'art de Sean Scully. Scully va concebre el projecte de Santa Cecília el 2005, conjuntament amb el P.Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, i la mediació del galerista Carles Taché. El projecte té semblances amb la Rothko Chapel de Houston.
