Sitges - Vilanova i la Geltrú

El pic del Montardo forma part de la carena de cims, alguns com el Bessiberri superen els 3000 metres, que separen la resta de Catalunya de la influència atlàntica. El Montardo està a cavall de la Vall d’Aran i de l’Alta Ribagorça, no essent el més alt però si un dels més prominents.El Montardo és un dels típics cims que antigament eren imprescindibles per qualsevol Muntanyenc. La Pica, Bastiments, Puigmal, Canigó, el Pedra, el Montardo, serien aquells cims que fins que no els havies fet no erets un muntanyenc empedreït i experimentat. Ara sembla que aquesta fal·làcia ja ha passat a la història, deixant als mes alts el controvertit honor de graduar el nivell d’experiència.

Ens trobem a la part més occidental del terme municipal de Talamanca, a tocar del riu Llobregat i molt a prop de Viladordis, al Bages, que és per on hem vingut.Travessem el riu per un pont/passera per sobre un dels salts del riu i aparquem a l’altre cantó en una explanada.Ja abans d’arribar-hi podem observar des de dalt de la pista aquests salts del riu. En forma de U i erosionats pel pas de l’aigua, la sorra i els còdols que porta el riu quan el corrent és prou fort o ha plogut molt. La roca dels Tres Salts és una calcària d’origen marí rica en fòssils en la qual es distingeixen dos nivells diferents: el superior que és dur i compacte, i el de sota que és menys resistent per la seva estructura nodulosa. La roca dura de la llera està afectada per molts solcs, alguns profunds, orientats en la direcció del corrent. En pocs llocs com aquest es pot observar còmodament l’acció erosiva del riu sobre una roca dura i la dinàmica geològica d’un saltant. Els Tres Salts han estat aprofitats en el passat, com ho demostren les ruïnes d’un molí que hi ha més avall a la dreta.Un cop observada la geologia del lloc, encaminem una pista que ens menarà cap a la Casa de les Tines, les Tines dels Tres Salts o també anomenades les Tines de Talamanca doncs estem al seu terme. És un conjunt de 7 tines i una barraca construïdes de manera col·lectiva entre els segles XVIII i XIX i que mostren un excel·lent estat de conservació. Aquestes tines són un clar exemple d’un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau: construir les tines enmig de les vinyes, per la dificultat que suposava en aquesta orografia aspra i complicada transportar el raïm de la vinya als masos.Deixem les tines i la casa i veiem des de dalt la Resclosa de la Mina, d’on surt un canal que segurament portava l’aigua cap el molí abans citat, més avall dels salts.Seguim per un bonic corriol que per la vora i a mitja alçada de tota una llarga cinglera anirem veient i resseguint els meandres de la Riera de Mura, que està uns cent metres de desnivell per sota nostre. Des d’aquí dalt i degut al incendi ocorregut al juliol del 2022 podrem veure fàcilment forces barraques de vinya i altres tines per sota com les Tines del Camí de les Generes.Arribarem així a les Tines del Pla de les Generes,  en mig d’un camp d’oliveres que es van cremar també i ara ja estan rebrotant de nou. Aquestes són dues, unides per una barraca on hi ha els brocs de sortida del vi ja premsat.Ara ja per pista i deixant-la un moment anem cap a l’esquerra, on podrem visitar un forn de teuleria força ben conservat, de forma quadrangular. A baix, a la riera, podem veure l’anomenat el Triangle, petita presa amb aquesta forma, que està una mica malmesa.Arribem al Coll de les Generes i deixant la pista agafem un corriol a mà dreta de baixada, tot passant pel costat d’una barraca de vinya i per sobre de molts troncs i arbrat cremat, restes del gran l’incendi. Aquest corriol ens portarà fins a la llera de la Riera de Mura.Depèn de l'època i el caudal, hi pot haver algun problema aquí perquè és travessa dues vegades la riera de Mura i Talamanca, que s’han ajuntat una mica més amunt, després mateix de San Esteve de Vilarasa. Si fos així ja faríem una ruta alternativa.Travessem la riera i ara anem riera avall. Riera amunt encara hi ha un grapat de tines i barraques, que avui no visitarem. Ens acostem a la petita presa del Triangle i seguim avall per pista altre cop per anar a veure un gran bloc de roca travessat al mig de la riera, punt de referència i lloc pel que es pot travessar en cas de que baixi molta aigua per la riera.Seguim per la pista i passem al costat de la Tina Transformada i la Tina Solitària. A dalt la carena de llevant podrem veure les runes de l’antic i gran Mas Ventaiol. Més avall unes runes que són de l’anomenada Granja del Ànecs.Per aquí passa el GR-4 (de Puigcerdà a Montserrat), que abans, per dalt, ja n’hem fet un tram i també el GR-270 (El Camí del Llobregat), que seguirem fins al final del nostre recorregut. Els GRs s’ajunten a l’arribar a les Tines de les Solanes, que són de forma quadrangular i no cilíndrica com les altres. Aquestes estan en una gran cruïlla de camins a tocar de la riera i depèn de com baixi les podrem visitar, o rentant-nos els peus, també.Un tros més de pista i després del darrer meandre de la riera, aquesta ja s’aboca al Llobregat suaument en un dels seus meandres i en mig de grans canyissars.Seguidament passem per sota l’anomenada Tina del Llobregat, a l’esquerra el riu amb El Pas dels Matxos, per sobre un dels salts i a la dreta encara tornem a veure les set Tines primeres que hem visitat. Així doncs, ja tornem a ser als cotxes.