Roca del Corb i Turó de Castellsapera

Una vegada més sortim i sortirem de La Barata. Passarem pels antics i deixats jardins de la masia i al final, travessant la carretera, enfilarem el Camí Ral de Coll de Daví, que deixarem poc després per anar cap a l’esquerra i agafar un suau corriol entre la Obaga de les Cantarelles a la nostra dreta i el Torrent Roig a l’esquerra. Uns cinc-cents metres més amunt girem al sud i travessant el Torrent Roig visitem la boca de l’Avenc de la Pinassa, que té una forma d’embut i una fondària de 58 metres. Deixem l’avenc i seguint el corriol arribem a la carena nord-oest de la Roca del Corb.

Carena amunt i majoritàriament per roqueter i sense dificultat, ens trobem enseguida amb restes d’una base de formigó. Més amunt ja veiem el mal anomenat Búnquer de l’Azaña, que no es tal. El super búnquer de l’Azaña està excavat a la roca, a la Torre Salvans, a baix de la muntanya, a dins la casa, blindat i al subterrani. Allà es va traslladar a principis de l’any 1938 amb la seva família i membres del govern de la República i dels seus ministeris.

El búnquer de la carena del Corb només té una porta d’entrada i cap altre obertura. Servia de magatzem de munició i armament, per abastir un canó antiaeri que hi havia al costat mateix, al lloc on encara es troben les restes dels grans cargols encastats amb formigó a terra que donaven suport a una plataforma giratòria armada que cobria tot el camp visual de la vall i de la Torre Salvans. Al la vora també hi ha restes d’alguna antiga construcció segurament de resguard pels soldats de la guarnició de la bateria antiaèria.

Seguim carena amunt, enfilant-nos un trosset per roqueter i recolzant-nos una mica amb les mans, superant un parell de ressalts i arribant així ja a la Roca del Corb. Gaudim de les vistes i la deixem pujant en direcció al Turó de la Carlina, cap a ponent i que el passarem pel nord per arribar-nos al Collet Estret, enfilar-nos cap el Mal Pas del General amb molt bones vistes ja cap a totes les valls de ponent de la Serra de l’Obac i Montserrat i fins el Coll de Daví, altre cop en el Camí Ral que hem deixat a l’inici de l’excursió.

Deixem el Camí Ral allà mateix i cap a la dreta i al nord resseguirem l’anomenada Carena del Collet Estret fins a sota mateix del Queixal de Porc, agulla de roca situada al sud de tota la llarga carena o Turó de Castellsapera. Anem a buscar ara la pujada al Turó per la seva vessant est, que és la més fàcil.

Ens enfilem per la canal amb l’ajut de les mans, dels arbres i arbustos si cal i enseguida ens trobarem dalt del cim més alt del Terme Municipal de Terrassa i de tota la carena de l’Obac, 939 metres d’alçada. Som al turó nord i el podem resseguir tot al llarg d’uns quasi dos-cents metres fins la cresta que baixa cap al nord al final. Desfem camí i ara anem cap el turó sud, desfent una miqueta de la canal de pujada i fins el collet entre els dos turons.

Allà ens enfilem cap el turó sud que també el podrem resseguir uns cent metres fins a tenir a sota mateix el Queixal de Porc. Alzines i arbusts són abundants a dalt dels dos turons. Les vistes són espectaculars, en cas de bon temps.

Baixem altre cop per la canal i cap al nord, anem a passar per l’anomenat Pont de Roca de Castellsapera, que no es altre cosa que un gran bloc de pedra caigut, recolzat sobre un altre més petit. Seguim cap al nord i després de passar un parell de collets, baixem a la dreta, cap a l’Avenc de Castellsapera, la boca d’aquest està protegida amb tot de baranes de ferro per evitar accidents. L’avenc té una fondària de 84 metres i una boca de 7 per 2 metres. Al seu interior hi ha una important colònia de rat-penats que hi hivernen i que estan protegits estacionalment de novembre a maig.

Seguim muntanya avall, ara quasi tot és baixada i si volem, veiem un altre avenc, el de les Cantarelles. Poc interessant, amb una petita boca i 37 metres de fondària en una estreta diàclasi. Sembla ser que és bastant freqüent trobar manca d'oxigen al seu interior.

Camí avall passarem pel molt ben conservat malgrat el pas dels anys, Forn de Calç de les Cantarelles i seguint el Torrent dels Ponts avall, per la Font de les Cantarelles. Ara ja farem un agradable corriol, que es va eixamplant a mesura que arribem altre cop al nostrat Camí Ral de Coll de Daví. D’aquest baixarem directes a la carretera i a la Riera de les Arenes, per arribar-nos novament on hem deixat els cotxes al matí.