Presentació del llibre «Cims de Sant Llorenç del Munt»

Amb 1698m d’alçada és el cim més important del cantó occidental del Parc Natural del Montseny. Situat entre les comarques del Vallès Oriental i d’Osona.Sortirem del Collformic, al km 26,4 de la la carretera BV-5301 i a 1143m d’alçada.Comencem l’ascensió per uns graons llargs i inclinats fets amb pissarra de la regió. Arribem a una pista ampla que amb suaus ascens i descensos ens portarà fins el Santuari de Sant Segimón.Passarem pel Pla d’en Bessa, unes fagedes precioses, el Torrent dels Rentadors i després trobarem la Font de Sant Miquel del Sants i el Coll de les Tres Creus, just abans del camí de baixada cap a Viladrau que va per una gran fageda. Arribem a Sant Segimón, que actualment no es pot visitar, és una propietat privada. Un santuari situat al vessant nord-occidental del Matagalls, dins el terme municipal i parròquia de Viladrau a la comarca d'Osona i a 1.230 metres d'altitud. Sant Segimóm es troba datat ja al segle XIII i potser anteriorment ja hi havia heremites per les coves de la contrada. Consta d’un grapat d’edificacions que s’han anat refent i ampliant al llarg dels segles. Centre de pelegrinatge i trobades, ha tingut una important hostatgeria i també al llarg dels anys s’ha anat degradant i també reconstruïnt.Tornem fins el Coll de les Tres Creus a 1.225m i deixant la pista, per uns graons d’obra, ens enfilem muntanya amunt per uns pendents i roquissars de pissarra, entretinguts, que ens menaran fins a sobre mateix de la petita Ermita de Sant Miquel del Barretons, a la qual no arribarem doncs queda molt penjada dalt d’un turonet de roca.Seguim muntanya amunt per corriols de pissarra, enfilant-nos cap el Turó de Sant Miquel i el de Sant Segimón, que passarem pel sud. Per la Carena de la Font del Matagalls passarem pel Coll Saprunera i el Pla del Ginebre, arribant  al Coll de La Font, ja a 1558m d’alçada. Aquí entrem altre com a la fageda i anem a la font i La Font no és cap altre que la del Matagalls, una font coberta, obrada i resguardada amb bancs i un bon aixopluc en cas de necessitat. Deixem aquesta font i anem pel Collet del Prat Xic a buscar el Torrent del Sot de les Cordes que ens portarà a la Font dels Cims, una altra font obrada en forma de gran fita vertical amb una escultura de ferro al capdemunt.Seguirem torrent amunt i per prats alpins pel Pla de Les Saleres fins el cim del Matagalls, que ja el tenim a tocar. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic, juntament amb una creu de dimensions considerables, que en cas de bon temps es veu des de molt lluny. Comencem la baixada en direcció sud-oest a buscar el Coll de Llops per roquissars de pissarra, passem pel Turó de Morera, Collet de l’Estanyol, Turó Gros, el Pla de la Barraca on hi ha les restes d’un antic pou de neu i el Turó del Pla de la Barraca. D’aquí, per corriols i deixant aquesta carena ja comencem a baixar pel Ginestar, les Roques del Marquès i la Carena dels Roures, deixant a baix, a la nostra esquerra l’enorme masia de Sant Andreu de la Castanya.I ja pels Roures de Sant Andreu arribarem altre cop als llargs graons de pujada, de pissarra, fins al Collformic, on podrem fer un mos, si ens ve de gust.

Fruit del conveni signat amb el , ja es poden consultar a través del de registre d’escalada històrics de Sant Llorenç del Munt i l’Obac del CET, els tres primers llibres que formen part del fons documental del SGIM: El Paller de Tot l’Any (11/10/2002 - 06/08/2003) Ocell de Pedra (27/10/1998 - 01/10/2006) Cova del Drac – VIIIè llibre (26/10/1986 - 25/08/1995) (Il·lustració portada: Júlia Cabeza) VIIIè llibre de registre Cova del Drac També s’ha pujat el següent llibre de registre: L’Esquirolet o la Quilla ( 15/07/2017 -  28/07/2024)