Pins cargolats i picnic

Uns 400 metres al nord de l'Era dels Enrics, en el camí de baixada que es devia cap a la capçalera del Sot de l'Infern, hi ha una de les zones més sorprenents i amb més encant de tot el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

Allí alguns gruixuts pins han crescut dibuixant formes que semblen impossibles, capricioses. El més probable és que una colla de boscaters que treballaven al sector dediquessin part del seu temps a modelar les formes en les que ja estaven creixent alguns dels pins. Deuria ser una tasca llarga que exigiria continuïtat durant els seus primers anys de vida.

A l'art japonès dels bonsais es fa quelcom semblant amb els tendres exemplars, als quals se'ls dóna forma tot retorçant la jove tija amb l'ajut de filferros i lligadures de cordes.

Els trets característics dels pins de l'Era dels Enrics són que estan concentrats en una petits àrea petita, que cadascú té una forma diferent, i que han pogut créixer molt més que la resta.

Realment, de forma natural, en altres indrets del Parc existeixen també pins amb formes sinuoses, que canvien la direcció del seu creixement o que es caragolen. Uns d'ells és el pinyer del coll de Boix, o el pi pinyer del camí del Sesta Grossa al coll de la Cort Fosca (camí de les Mules).