Es tracta d’una aresta curvilínia, formant un circ ben marcat on hi podem diferenciar 2 grups de muntanyes: els Picos de las Forquetas i els de Bagüeñola, altrament dits d’Eriste, mania incansable de la llengua espanyola de deixar la seva empremta per allà on passa.
A causa de la dificultat de la zona dels Bagüeñola —es tracta d’una cresta de dificultat AD+ i amb un retorn penós per la seva distància i desnivell— l’objectiu principal de la sortida seran els Picos de las Forquetas.
En cas que a la reunió preparatòria apareguin uns quant friquis amb ganes de fer la cresta, ens podríem plantejar la possibilitat de fer 2 grups.
Recorregut
Centrem-nos doncs en els Picos de las Forquetas. Es tracta de dos cims de 3.011 i 3.008 m respectivament, separats per una aresta fàcil, en el ben entès que es tracta d’una cresta pirinenca amb tot el què això representa.
Després de deixar els cotxes, o el què en quedi, a l’aparcament de l’Espigantosa, pujarem al refugi d’Angel Orús per un camí força agradable, dominat per bonics salts d’aigua, pujades exigents i planúries, on podrem seguir la conversa que hem tingut de pausar en alguna de les pujades que ens regala el camí. Tot plegat un parell d’hores.
Soparem i dormirem al Refugi d’Angel Orús, un refugi tan confortable com el tracte del seu guarda, on la condensació que recorren algunes de les seves parets recorden els regalims de la suor que desprèn el guarda quant li dius 4 paraules seguides.
Ens llevarem ben d’hora, intentant no despertar el guarda, i començarem a pujar barrejant-nos amb els “Posetistes”, ja que ben bé fins a la cota 2500 anirem tots junts. En aquest punt, i tot vorejant una mica més amunt l’ibon de Llardaneta, pujarem en direcció sud-oest per finalment, i amb fort pendent, arribar al Collado de Grist. Si tenim sort i fa bon dia veurem tota la val de la Ribereta amb les bordes i les vaques de Viadós al fons.
Un cop aquí, i després d’haver caminat 2 hores i mitja i haver ascendit uns 750 m, traurem tot el protagonisme que fins ara han tingut peus i cames per repartir-lo entre totes les extremitats del nostre cos. Fins i tot la testa doncs, a banda d’agafar-nos per roca fàcil, haurem de posar els 5 sentits en allò que estem fent, deixant els ji jis-ja jas per moments més adients.
Arribarem al primer cim del dia, el Pico de la Forqueta, de 3.011m. Si aconseguim una densitat fotogràfica de màxim 10 fotos x individu, sortirem ràpidament i sense perdre un bri de concentració en direcció sud-est per ascendir a la Forqueta SE. Aquests dos cims estant separats per una aresta fàcil, amb un gendarme al mig. Si el veiem massa esvelt, ens podem fer el longuis i voltar-lo per la vall del Forcau.
Un cop al segon cim, tornarem a desfer el mateix recorregut que hem fet en venir. Això si, a qui enxampem enviant WhatsApp’s dalt del cim, el farem passar inevitablement per damunt el gendarme, exposant-se a ser execrat per aquest tros de roca punxegut i malhumorat.
Repetirem la primera Forqueta i tornarem al coll de Grist, contents d’haver fet els cims, si així ha estat.
A partir d’aquest moment, comença la part més complicada d’aquesta ressenya. Intentar explicar què representen 1400 m de baixada fins els adolorits vehicles sense ferir la sensibilitat i els sentiments de cada individu es una tasca prou àrdua! Com en les obres de teatre obertes, deixarem que cadascú acabi aquesta ressenya com millor li plagui.
Traçat
Detalls
- Reunió preparatòria: dilluns, 3 d'octubre a les 20.00h
- Desnivell positiu: 1511m
- Dificultat: mitja-alta
Galeria d'imatges
