Una sortida molt interessant ja que caminarem, grimparem, tindrem cresta, i farem un petit ràpel. Sí, portarem una corda de 40m per fer el ràpel al Pas del Violoncel, que ho farà tot més interessant i curiós, i el més interessant és el paisatge tan selvàtic que hi ha, tan bonic, amb una sensació alpina brutal, que ens transportarà a altres zones.
Descripció de l'activitat
Avancem pel GR, passant al costat de la curiosa església de la Mare de Déu de la Mercè, un edifici amb una planta peculiar, amb forma de trèvol amb un triangle superposat. Poc després de l'església, el GR tomba a l'esquerra, i l’anirem seguint durant una estona. Creuem entremig d'uns camps de pastura i avancem fins a trobar una pista que seguim a la dreta només uns metres, i l'abandonem de seguida tot continuant pel GR que s'enfila cap a l'esquerra.
Caminem una bona estona per un camí entremig del bosc en considerable i constant pujada. El camí desemboca en una pista transversal on abandonarem el GR. Tombem només 40 ó 50 metres a la dreta per la pista, i l'abandonem de seguida cap a l'esquerra per continuar per un camí que s'endinsa al bosc. Alguna fita i algun punt de pintura vermella ens ajudaran a endevinar el camí, que l´anirem buscant i pujant amunt, amunt ... tot “tiessu”, la veritat, però molt maco. Anem arribant a la carena del Serrat de l´Escaldat, bastant arrodonida i molt ampla, però poc a poc es va estrenyent i de seguida surt la cresta granítica. La muntanya esdevé abrupta en arribar al primer cim, pic de l´Orri, de 2.561 m.
Fem una paradeta al Pic de l'Orri per recuperar energies després de superar 1.000 metres de desnivell des de la sortida, engaaa!!! . A partir d'aquí, la pujada és més moderada, però avançarem per terreny abrupte; primer per un tram de roca més fàcil, on avancem gairebé sense ni posar les mans a terra, però més endavant, la cresta es torna més esmolada i caldrà grimpar en diversos punts i superar trams aeris, sempre de poca dificultat, i amb un paisatge brutal al voltant.
Els trams realment aeris són pocs. En molts punts es pot evitar la grimpada per la roca vorejant lleugerament per sota, si es vol, però en alguns punts, sí que el recorregut és interessant i cal grimpar per alguns blocs granítics amb una considerable timba sota els nostres peus. Avançarem sense problemes per la cresta, grimpant i desgrimpant en algun punt. Un bon tros amunt, trobem una marcada bretxa que se supera sense problemes, i anem grimpant per la cresta marcada, que es veu molt maca i potent.
Després d'una bona estona grimpant per terreny fàcil però entretingut i molt bonic, ja veiem davant la bonica silueta del Roc del Boc, esquerp i abrupte, amb roca granítica fosca i farcida de blocs i petits gendarmes, que en primer moment sorprèn pensar que hi hem d'arribar. Superem un darrer tram aeri i ens situem a pocs metres del cim, on s'arriba sense cap mena de dificultat.
El panorama, amb la vall de Riberola a la nostra esquerra i la de Planès a la dreta. Davant nostre, cap al sud, podríem seguir el cordal fins la Torre d'Eina, però aquest tram de cresta és menys interessant i allargaríem massa la sortida, per tant, no el farem, ja que ens queda la part més entretinguda.
Mengem, descansem, i tirem avall pel cantó oposat. Baixem uns primers metres mig caminant, mig desgrimpant, i aviat arribem a un punt en què la cresta queda trencada per un tall vertical de 15 ò 20 metres. Som al Pas del Violoncel, ja que segons diuen, des de baix, la forma d'aquesta placa de roca recorda aquell instrument que adorava Pau Casals.
El pas del Violoncel es podria desgrimpar amb certa perícia i considerable risc. És un tall vertical d'uns 15 metres força fisurat (III/III+), de manera que hi ha preses, però la verticalitat fa recomanable el ràpel. A més a més, hi ha una fantàstica i perfecta instal·lació amb doble parabolt que facilita la maniobra. Així doncs, desgrimpem amb cura fins al punt on hi ha la instal·lació, ja que està al límit del precipici i cal baixar amb molta cura. Fem el ràpel amb corda de 40 metres que portarem, i continuarem caminant per no fer embut.
Passat el bonic ràpel del pas del Violoncel, continuem baixant per la cresta, desgrimpant i caminant a parts iguals. Poc més endavant, el terreny es suavitza i arribem a l'indefinit coll de Malesa. Així doncs, prenem un camí indicat amb fites que marxa a la dreta i baixa progressivament fins gairebé el fons del Sot de la Conca. Un cop a baix, ja només caldrà desfer la vall cap a la dreta, abans però, farem una foto del circ que tenim al davant dels nostres ulls; fantàstic.
El camí és agradable, segueix sempre el fons de la vall, és prou evident i està marcat amb fites i alguns senyals de pintura vermella primer, blava més endavant, i groga gairebé al final. Anem baixant de mica en mica perdent alçada progressivament. Al cap de poca estona passem vora el petit estany de Planès, i continuem baixant, anar fent, fins al poblet de Planés.
Fitxa tècnica
- Lloc de sortida: Planès (Alta Cerdanya)
- Distància: 14,4 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.295 metres
- Temps: 7:20 hores
- Dificultat: Sense gaire dificultat, amb passos de grimpada, algun tram aeri i un ràpel de 20 metres.
⚠️No és necessari saber rapelar, però és important no tenir vertigen!
