Les Vendranes, El Lleonard i Can Còdol

Si no et funciona l'enllaç a la inscripció, apuntat mitjançant aquest enllaç: https://ceterrassa.playoffinformatica.com/activitat/613/Trescades-Les-Vendranes-El-Lleonard-i-Can-Codol/

Aquest segon dimecres de mes sortirem del km 12,3 de la carretera B-122, la de Rellinars.
Agafem la pista que creuant el Torrent dels Homs ens durà fins la Masia de Les Vendranes.
És una de les més antigues del terme de Vacarisses de les quals se’n té constància, ja que ja se’n parla al segle XIV, conservant el seu aspecte de certa fortificació, doncs es veu totalment tancada per murs que semblen fer funcions de muralla. Masia força ben conservada, encara que les terres dels voltants semblen en desús majoritàriament.
D’aquí sortirem en direcció a ponent per resseguir el Torrent de les Vendranes, que més endavant esdevé la Riera de Sanana. Passarem tot seguit pel costat del salt i gorg de les Vendranes.

Visitarem el Pou del Lleonard datat del segle XVI, una mica deixat, enmig dels antics horts del Lleonard, ara un gran canyissar.
Arribem a la Masia del Lleonard, habitada fins el 1973 i ara en runes. Aquell any, una gran torrentada es va endur les feixes on es trobaven la majoria dels horts i vàren abandonar la casa i les terres. Fins l'últim any van fer vi als dos cups que encara es conserven darrere la casa. Feixes, horts, pous i basses actualment estan abandonats i ocupats per una exuberant vegetació.

Baixarem a buscar el curs de la riera, ara anomenada de Lleonard i després de Can Còdol i Sanana, passant a la vora del Salt de la Guineu, que amb aigua és molt vistós i ens allunyem momentàniament de l’estricte llit de la riera, resseguint-la a més alçada de la seva llera.
Baixem altre cop a la riera on podrem gaudir d’un dels trams més bonics de la riera, amb un ample llit de pedra formant un pas força encinglerat i algun que altre saltiró. Quan plovia força, l’aigua anava de bat a bat de la riera. Aquí hi trobarem la Cova del Torrent de Can Còdol, petita cavitat situada en una cinglera de pedra tosca força interessant, sota mateix de la Casa de Can Còdol.

Passant pel costat d’una petita presa i arribant a una pista, seguidament veurem els Forns de Can Còdol, antics forns d’obra i teuleria.
Ara anirem  a veure el Molí de Can Còdol. Molí fariner datat del 1778 en el suport del brancal de la mola. Queden vestigis del mecanisme del molí, un brancal on hi ha col·locada la pedra inferior de la mola, mentre que la mola superior o volandera ha desaparegut.
Ara deixem ja la Riera de Sanana per pujar per pista cap a la Masia de Can Còdol, datada del 1741 a sobre el llindar de l’entrada. Gran masia situada a la part superior d’una cinglera sobre el congost de la riera.

Als terrenys de la masia, molt ben conservada, hi ha un grapat de noves construccions majoritàriament en desús. Encara conserva però, de forma modificada als darrers anys la coneguda font del mateix nom que la casa i actualment eixuta. Font que era safareig i abeurador i l’aigua, que pel seu cabal constant i de qualitat des de sempre, es va arribar a embotellar industrialment l’any 1961 com a aigua de boca que es distribuïa a Terrassa amb el nom de «Agua de Codolier»  però, l’aventura va durar molt poc temps. Als voltans de la masia es treballen encara un grapat d’horts i camps.
Deixem Can Còdol i seguint pistes de terra arribarem fins el Mas del Corto Pio. Casa de pagès semi-derruïda situada a la part superior d'un turó que forma un petit altiplà sobre el torrent dels Oms. Datada del segle XVIII. Hi ha en una de les habitacions un forn de pa amb volta de maó molt ben conservat, el qual forma un petit cos adossat que sobresurt de la façana. A tocar de la casa hi ha una barraca de vinya de pedra seca de planta circular molt ben conservada. Pot estranyar l’existència d’una barraca just al costat d’una casa, quan precisament aquestes tenien la principal funció de servir d’aixopluc o lloc de pernoctació quan la vinya era lluny de l’habitatge habitual del pagès. L’explicació és que la barraca és de construcció molt posterior a la del casalot, ja més enllà de quan aquest ja estava abandonat. A prop de la barraca, mig oculta entre la vegetació encara es poden veure les restes d’un cup o tina.

Acabarem l’excursió seguint pistes fins a la carretera de Rellinars i fent un trosset amunt arribarem al punt de sortida.