El Gran Encantat (2.748 m) i el seu germà petit de 2.733 mts són dos pics bessons i es troben a la part oriental del parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici als Pirineus. No són els pics més alts del parc però si els més característics estèticament, sempre enamoren.
La llegenda dels Encantats és un conte popular explicat pels habitants del poble d’Espot. Segons la història, el dia de la festa de Sant Maurici, els habitants d’Espot anaven en peregrinació a l’ermita de Sant Maurici i celebraven una missa. Dos caçadors però fugiren de missa per ser els primers a batre l’isard i caçar, i quedaren maleïts pel seu egoisme i petrificats per sempre un davant de l’altre, esdevenint els Encantats.
Fitxa tècnica
- LLOC DE LA SORTIDA: PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI (CATALUNYA)
- DATA: DISSABTE 12 I DIUMENGE 13 D’OCTUBRE DE 2024
- DISTÀNCIA: 13,69 KM
- DESNIVELL: ±1.207 MTS
- TEMPS APROXIMAT: 9-10 HORES (SEGONS RITME)
- DIFICULTAT: ALTA
- INDICACIONS: Trams aeris a dalt el cim i exposats. Ràpel de baixada.
Abstenir-se persones amb vertigen.
Descripció de l'activitat
Dissabte, 12 d'octubre
Trasllat des de Terrassa al punt de pernocta pels voltants d’Espot (dormirem a un alberg de la zona), per així al dia següent dirigir-nos ben d’hora al punt d’inici de la ruta, el pàrquing Prat de Pierró.
Diumenge, 13 d'octubre
- Sortida/ acabada: PARKING PRAT DE PIERRÓ
- Distància i desnivell : 13,69 KM / ±1.207 MTS
- Temps: 9-10 HORES (SEGONS RITME)
Sortim del pàrquing del Prat de Pierró, i agafem el camí que puja a l’estany de Sant Maurici. Ens desviem abans d’arribar al refugi Ernest Mallafré i agafem el camí que ens porta cap als Encantats. Davant del refugi, al primer revolt molt tancat, deixem la pista i baixem a creuar el riu Monestero per una passarel·la de troncs.
Seguidament ens enfilem bosc amunt flanquejant la vall de Monestero, direcció a les parets dels Encantats.
Després d’una estona trobem la canal que puja al coll dels Encantats, un tram descompost de pedres i alguna grimpada fàcil on posarem les mans.
Arribats al coll dels Encantats (2.584 mts), arriba la part més tècnica de la pujada amb forta pendent i molt aèria. La vista a la paret que tenim davant es impressionant. Per no complicar la jornada es important seguir les fites col·locades estratègicament. A la dreta es puja per una canal, a l’esquerra hi ha unes petites grades que faciliten l’ascensió i es per on hi veiem les fites. Sortim quasi al fil de la cresta i per una petita xemeneia encaixonada, ens enfilem directes al cim (si ho creiem necessàri posarem un cordino en l’últim tram).
Arribats al cim, gaudirem de les vistes i de la fita que suposa haver arribat fins aquí. Ningú quedarà indiferent!
Per baixar aprofitarem unes instal·lacions de ràpel de 30 metres per desgrimpar la part aèria d’aresta, tram fàcil però exposat. Hi ha l’opció de fer un altre ràpel fins arribar al coll dels Encantats, que si ho veiem convenient, també farem per ser més eficients.
ATENCIÓ! Tram no apte per a persones amb vertigen.
Des del coll, tornarem per on hem pujat, baixant per la tartera descomposta procurant no tirar pedres.
Ja direcció al refugi Ernest Mallafré i al pàrquing a buscar els cotxes. Una gran jornada!
