Edmon Aymamí, La Maurina era Terrassa

Benvolgudes sòcies i socis,El passat 20 de maig vàrem iniciar la campanya de captació de fons per aconseguir els diners necessaris per iniciar les obres d'accessibilitat a les plantes superiors de la nostra seu. En aquesta primera fase, volíem aconseguir els diners per comprar l'ascensor.La vàrem engegar amb molta il·lusió i esperança d'aconseguir uns diners que, per altra banda, no hem pogut aconseguir, sobretot per part de l'administració pública, i en particular de l'Ajuntament de Terrassa.Avançant en la campanya, la il·lusió inicial es va anar dissipant com els núvols quan s'allunya la turmenta, però en aquest cas, en lloc de veure el sol finalment hem vist la foscor i la tristesa de no poder aconseguir els diners necessaris.Tristesa de no aconseguir un aparell que al final busca la inclusió als nostres iguals, que algun dia seran tan iguals que serem nosaltres mateixos, i més quan regularment el destí dels nostres diners és de dubtoses i fràgils necessitats.Finalment, hem arribat a 15.000 € i escaig, que no resulten ni la meitat dels 34.000 € necessaris per poder assumir el cost de les obres. Ara per ara, no tindrem ascensor.Veient aquest panorama, creiem necessari fer una reflexió com a entitat.Un dels principals objectius de l'anterior junta i l'actual que ens va moure a emprendre aquesta tasca, va ser la necessitat de donar un impuls a aquestes entitats, que tant de valor tenen, per tal de no perdre la seva idiosincràsia dins la societat.Tanmateix, veiem com dia rere dia aquest oasi de convivència, voluntariat, solidaritat, companyonia i ajut mutu es va assecant envoltat d'una societat competitiva, individualista i gairebé entròpica.I no tan sols són imaginacions. Ens ho expliquen actituds burlesques com enginyeria econòmica per minimitzar la quota de soci, la malaurada secció d'esquí, incapaç d'entendre que formen part d'una entitat, sortides de muntanya on constatem la manera d'entendre el centre com un club de guies de muntanya, la selecció natural de qui pot arribar al cim o no...En resum, la poca participació en la campanya i la malaurada deriva de les entitats, fets que ben segur van de la mà, formen un agre còctel incapaç d'hidratar la nostra entitat. Amb aquest panorama, haurem de fer una pausa, reflexionar i buscar un punt d'inflexió que ens permeti, com diu aquell, posar llum a la foscor.Bé, fins ara hem revisat la part superior del got, la buida, la que ens descriu en quin punt ens trobem.Ara centrem-nos en la part inferior, aquella que conté l'aigua, la que conté el futur.Per sort, hem omplert mig got. Per sort no ens hem extingit del tot, i per sort, moltes persones han aportat el que bonament han pogut.Entenem perfectament que moltes persones no poden fer aportacions i que d'altres, independentment de l'econòmic, tampoc. I en aquest ben entès, ens agradaria molt que ens féssiu arribar les vostres reflexions per tal de poder millorar en futurs esdeveniments que ben segur aconseguiran fer possible aquesta accessibilitat que tan necessària és i que aquesta junta, tossuda i obstinada, aconseguirà amb la col·laboració de tots plegatsGràcies a tot, socis i sòcies, hàgiu participat o no a fer accessible aquesta entitat. A aquells que heu col·laborat, perquè independentment dels diners, ens heu recolzat en el projecte. I aquells que no ho heu fet, perquè també ens heu explicat que alguna cosa no fem correctament.Sigui com sigui, hem de continuar treballant dia a dia perquè puguem tenir un espai on trobar-nos, i sense barreres, seguir creixent com a entitat!   La Junta