El Canigó, situat en la comarca de Conflent, antigament fou considerat un dels cims més alt dels Pirineus, avui dia és clar que no ho és, ni tan sols arriba a ser un tres mil, però és una muntanya molt emblemàtica dels Països Catalans.
Jacint Verdaguer va fer una llarga estada per aquestes contrades i va escriure el poema “Canigó”, relat èpic, on uneix paisatge, llegenda i llengua construint el símbol de la pàtria, i el naixement de la nació catalana. El poema expressa un passat històric
llegendari comú sense fronteres, un territori forjat per gent d’una mateixa llengua, la llengua que ens uneix a banda i banda del Canigó, la llengua Catalana.
Pugem una de les muntanyes clàssiques de l'excursionisme català, on cada juny es porta la flama del Canigó.
Fitxa tècnica
- Lloc de la sortida: Pirineu Oriental (França)
- Data: Dissabte, 23 i diumenge, 24 de novembre de 2024
- Distància: 28 km
- Desnivell: +/- 1.700 m
- Temps aproximat: 9-10 hores (segons ritme)
- Dificultat: Mitjana/Alta
- Indicacions: Ambient hivernal i distància/desnivell exigents. Cal estar en bona condició física.
Descripció de l'activitat
El Canigó es molt visitat des del refugi Courtalets ja que presenta un recorregut fàcil amb poc desnivell en salvar els 4x4 20km de pista. Nosaltres però el fem des de Marialles, sortint de Coll de Jou on deixem els cotxes, ja que la pista és tancada.
- Dia 1: Dissabte 23
- Sortida/ acabada: COLL DE JOU/ REFUGI LLIURE DE MARIALLES
- Distància i desnivell : 5 KM / +500 MTS
- Temps: 2 HORES (SEGONS RITME)
Deixem els cotxes a Coll de Jou i ens posem a caminar pista amunt seguint uns corriols, per després per agafar el GR que ens porta al refugi guardat de Marialles. Aquesta època el refugi és tancat però a 10 min hi ha el refugi lliure on ens instal·lem, encenem la llar de foc, i busquem el caliu que tan ens agrada. El refugi és molt espaiós, disposa de dues estàncies, un menjador a baix i un pis a dalt per dormir. Hi ha també la opció de dormir amb tenda o fer vivac, el que més vingui de gust a cadascú.
- Dia 2: Diumenge 24
- Sortida/ acabada: REFUGI LLIURE DE MARIALLES / COLL DE JOU
- Distància i desnivell : 23 KM / +1.200 -1700 MTS
- Temps: 7-8 HORES (SEGONS RITME)
Sortim del refugi ben d’hora, després d’un esmorzar calent. Comencem a caminar per un bosc espès i al poc creuem un rierol per un pont de fusta i canviem de sentit per anar a buscar la Vall de Cadí, tot resseguint la base del Pic de Rojà. El camí va planejant, guanyant poca alçada. Passem diverses portes de bestiar. Anem pujant mica en mica i arribem al Coll Verd. La vall es va obrint, però encara no veiem el pic del Canigó, que queda ocult darrere de les muntanyes que l'envolten, més baixes, però que en resten perspectiva.
Anem avançant i cada cop la vall és més àmplia, amb grans planures a la vora del camí. Passem el refugi lliure d'Aragó, i seguim avançant pels plans. Ens apropem al circ que formen el Canigó i els cims propers, i finalment veiem la primera imatge del cim. Es tracta d'una petita serralada pedregosa, molt retallada, amb el cim del Canigó que sobresurt. Des de molt avall es pot veure la creu del cim i les senyeres que hi voleien. Arribem al pla de Barbet, on la perspectiva del cim és ja completa. Es tracta del pla que hi ha al fons del circ, des d'on comença la pujada definitiva i ja més costeruda.
Enfilem una tartera amb camí molt evident. Aquest inicialment tendeix cap a la dreta fent marcades llaçades per superar el desnivell còmodament. Més amunt, ja tendeix cap a l'esquerra per arribar a la base de la xemeneia que porta directament al cim.
La xemeneia no té cap complicació, per superar-la només cal una grimpada fàcil i segura gràcies a les moltes i bones preses que hi ha. Simplement s’ha anar amb compte i assegurar els passos, com sempre portarem un cordino per anar segurs si trobem ja una mica de neu. La grimpada ens deixa directament al cim, on ja hi ha força gent.
Des del cim hi ha una bona perspectiva que permet divisar la badia de Roses i el mar mediterrani. També es distingeixen moltes muntanyes dels Pirineus, especialment del sector més oriental.
Finalment, baixem pel mateix lloc, desfent la xemeneia i la ruta de pujada. Recollim les coses que hagem deixat al refugi lliure i desfem el camí fins al cotxe. Una jornada ben completa!
