Històric

“Caminant per Vacarisses” de Joan Soler Gironès

Dijous 29 d’octubre a 2/4 de 8 del vespre

“Un municipi farcit de camins per on s’hi escampen racons i paisatges molt sorprenents. Això és Vacarisses, un poble del nord-oest del Vallès occidental emplaçat a mig camí entre la muntanya de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac.

Un municipi per explorar i que és possible gràcies a aquesta eina de camp que teniu a les vostres mans. Un company de viatge que us ensenyarà molts llocs desconeguts i màgics, nous corriols i viaranys, elements patrimonials diversos, pinzellades d’història i sobretot gaudireu d’una mirada del paisatge molt singular.

El llibre compagina la descripció dels recorreguts amb la intercalació d’informació patrimonial per tal de fer una excursió més interactiva, viva, divertida, amena i sobretot diferent tot fugint de les clàssiques guies convencionals. Podreu explorar l’extens municipi a través de 16 itineraris i 150 km acumulats tot Caminant per Vacarisses.

portada

Presentació de l’autor

“Benvolguts. Us deixo a les vostres mans una guia excursionista del municipi de Vacarisses capitulada amb 16 rutes tot volent perseguir els elements patrimonials més significatius que hi ha escampats pel terme amb diverses anotacions sobre el paisatge i de la natura que poden ser d’interès per als caminants.

Aquesta guia, a les descripcions de cada recorregut, hi ha informació patrimonial intercalada per tal de donar-ho a conèixer als lectors. Ara bé, la informació continguda és molt sintètica i no aprofundeix en l’estudi de la temàtica. En aquest últim cas, cal adreçar-se a la bibliografia. La pretensió d’aquest llibre, però, també és engrescar als lectors a seguir investigant i estudiar sobre el seu poble.

L’objectiu tampoc és mostrar uns itineraris unint els punts d’interès pels llocs més ràpids i còmodes, sinó que el disseny està pensat en la unió de diversos elements patrimonials, fet que enriqueix el llibre i és l’objectiu principal.

En els aspectes més tècnics, el llibre s’emmarca en l’entorn rural del poble i els recorreguts mostrats cobreixen un 90% del territori i patrimoni significatiu de Vacarisses. La distància acumulada de tots els recorreguts és de 150 quilòmetres. Pel que fa al disseny de cada itinerari, hi ha hagut un procés complex en el qual els he estructurat d’una manera lògica, temàtica, per escales de dificultat i distància. També hi ha itineraris (excepte els intermunicipals) que surten fora dels límits administratius de Vacarisses per qüestions orogràfiques durant alguns trams, però personalment, penso que si vols mostrar i ensenyar el patrimoni de la zona no et pots cenyir als límits governamentals, sinó als límits paisatgístics, naturals i sobretots subjectius en una regió. Al paisatge no s’hi poden posar fronteres polítiques.

Una eina imprescindible per georeferenciar els elements, com també elaborar un croquis dels itineraris ha sigut el GPS i l’ús d’altres eines geogràfiques manuals. Val a dir que el sistema de referència cartogràfic utilitzat és l’ETRS89. Tampoc cal oblidar que la mesura, descripció i obtenció de dades també s’ha fet amb un extens i profund treball de camp. La cartografia ha estat elaborada amb SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica), també després d’un extens treball de camp i un previ tractament de dades.

En varis casos, també m’he deixat assessorar pels vilatans, que són ells els veritables coneixedors del seu poble. Així doncs, diverses persones estan involucrades en aquesta obra aportant els seus coneixements, cedint material fotogràfic, dades i moltes altres coses, però sobretot paciència per acompanyar-me a diversos punts del municipi. Amb un tracte més directe, he volgut que els coneixedors del terme també es fessin seu aquesta guia i poguessin col·laborar-hi. Una de les col·laboracions més importants ha estat alhora de dissenyar del traçat d’alguns itineraris.

Per a l’obtenció de la informació he partit de dades primàries i secundàries. La que ha estat extreta de documents i altres llibres es mostra a les presents referències bibliogràfiques. Respecte a les fotografies, totes estan preses pel mi mateix, a no ser que ho especifiqui al peu de la mateixa fotografia. Les fotografies de tercers, per a ser publicades, he demanat el permís als respectius propietaris.

Recordar que el llibre també alerta de qualsevol perill en què hom es pot exposar. També hi ha un apartat amb consells de bones pràctiques a la muntanya. Així doncs, els involucrats en aquest llibre no ens volem fer responsables dels possibles accidents que puguin ocórrer a causa de la ignorància dels avisos o de la imprudència dels excursionistes.

Abans d’acabar, però, queda una cosa molt important. El desig que vull transmetre és que totes les persones i els excursionistes que fullegin aquestes pàgines puguin descobrir una miqueta més el municipi de Vacarisses. Tot no es pot conèixer!. És impossible saber tots els corriols, totes les cabanes de pedra seca, totes les fonts, tota la fauna i flora, etcètera, però entre tots hem d’anar afegint el nostre fragment de coneixement per enriquir aquell territori que estimem. Tots aquells que estimeu bojament el vostre pessic de terra, m’entendreu. Jo espero, com olesà i veí que sóc de Vacarisses, haver contribuït a donar a conèixer una petita part més sobre el municipi vacarissà, si és així, donaré el treball per ben confeccionat.”

Joan Soler i Gironès.

mg_1187-copia

Pròleg

“Vull agrair d’una manera molt especial al Joan que m’hagi donat l’oportunitat d’escriure el pròleg d’aquest llibre. Vaig passar els estius de la meva infantesa a Vacarisses, aquella edat que ens deixa una marca inesborrable per sempre i, com podeu comprendre, aquesta petició va desbordar en mi un seguit d’emocions que no es poden condensar en poques paraules. Poc després de parlar amb en Joan, vaig venir a Vacarisses, vaig enfilar-me al Cingle Gros per seure al caire del penya-segat i contemplar com la boira jugava amb els relleus, com s’entortolligava amb la Torrota, com ho omplia tot i em deixava en un mar lletós d’humitat o s’ajeia damunt del poble deixant a la vista la vall que forma el torrent del Sellerès, cap al Palà i, al fons, la muntanya de les muntanyes: Montserrat. Silenci. Silenci només torbat pel lladruc d’algun gos, pel soroll esmorteït d’un cotxe que aparca davant l’ajuntament, pel picar d’un magalló al jardí d’alguna casa. Silenci i records. Em calia xopar-me d’aquells records per poder escriure.

Vacarisses va ser per a mi i per als de la meva colla el millor laboratori possible. Aquí vam conèixer la natura i l’amor, vam aprendre a voltar pel bosc i a enfilar-nos per les roques i, sobretot, a exercir la llibertat i la responsabilitat. Aquí vam començar a saber que les coses tenen nom: els arbres, les roques, cada roca, cada torrent, cada masia i cada carena. I vam descobrir que, a mesura que anàvem sabent el nom de cada cosa, apreníem a estimar-ho, a fer-ho nostre, a valorar-ne la història i a defensar-ho. Diuen que els humans només podem estimar allò que hem domesticat i que només domestiquem allò del que en sabem el nom. Per això és tan important que algú es prengui la molèstia de fer llibres com el que teniu a les mans.

Aquest llibre servirà als que hem tingut la immensa sort de poder créixer en aquests paisatges. Créixer en alçada i, també, en coneixements. Ens porta records que havien quedat en algun racó del fons del nostre cor, que ara tornen amb tota la força de quan els vam viure. I ens servirà per descobrir que molts noms els vam inventar nosaltres, perquè ens calia posar-n’hi un, però que ja en tenien d’abans, un que no ens havia arribat i que en Joan ha recollit per oferir-nos-el. I també servirà a qui no va poder viure aquestes experiències d’infant, però hi trobarà tanta estimació per aquesta terra, les seves muntanyes i valls, els seus boscos i els seus cingles i per les seves masies, cups i barraques de vinya que de ben segur se li encomanarà.

Caminant per Vacarisses és més que una guia d’excursions. És el fruit del treball i la constància i, també, de la passió per aquest territori. Aquí hi trobareu no només el camí que cal seguir per arribar a un objectiu, sinó una descripció acurada de tot allò que trobareu fent la caminada, del perquè és com és i del perquè és allà on és. És el millor company de viatge per fer aquest camí per la terra aspra i seca de l’estiu o la humida i freda, embolcallada per la boira, de l’hivern. Però també per fer un viatge cap endins, cap als sentiments més primitius, els que van dur els nostres avantpassats a escollir aquestes terres per viure-hi i a treballar molt durament per treure’n tot el que necessitaven per progressar. Molts de nosaltres som fruit d’aquesta lluita i, de ben segur, aquest llibre ens farà ressonar l’ànima.”

Francesc Muntada, febrer 2015mg_1237-copia