Excursionisme
Trescades
Les Espases de Sant Salvador
Aquesta vegada anirem al capdamunt de la comarca del Baix Llobregat.
Deixarem els cotxes a l'inici de la pista que ens du a l’antic i abandonat Balneari de La Puda, des de la C-55 o Eix del Llobregat al km 7.
Iniciem el recorregut per un corriol que surt a la dreta i s'enfila per passar per sobre el túnel dels Ferrocarrils i endinsant-se per l'esquerra del Torrent de l'Afrau ens portarà al peu de les Agulles del Petintó Inferiors o Espases de Sant Salvador. L'accés a les agulles, tot i que és possible, actualment és molt dificultós degut a l’espessa vegetació i la verticalitat del terreny.
Aquesta extraordinària formació geològica es troba als nivells inferiors mesozoics (els quals pertanyen al Triàsic Inferior, és a dir, al Buntsandsteim). En aquest indret, els conglomerats basalts del Buntsandsteim apareixen en situació vertical. Donada la seva resistència a l’erosió destaquen sobre els materials circumdants, produint la formació d’hokbacks o d’espases.
Buntsandstein: ‘roca de sorra roja’ en alemany. Fàscia formada per conglomerats vermells i gresos. Un estatge geològic caracteritzat pel color vermell de les roques sedimentàries que la componen. Aquesta tonalitat és originada per la presència d’òxids fèrrics al seu interior, tot i que en algunes ocasions i per diferents motius es pot presentar blanc (Sant Salvador de les Espases, Sant Pere Sacama...).
També cal dir que aquí, aquests conglomerats són de caràcter quasi exclusivament quarsífer (de còdols de quars), amb ciment i matriu silícica. Per d’altra banda, sovint contenen petits creixements de Baritina, situats entre el ciment silici.
Seguirem torrent amunt fins arribar a un desviament a mà dreta que deixant ara el Torrent de l’Afrau ens durà a la Cova de la Grisa, un petit aixopluc excavat per l’home. Camí amunt i creuant moltes antigues feixes i marges (és més una drecera que un camí doncs, el camí original està una mica perdut) arribarem a una pista que, baixant-la una miqueta ens permetrà veure les Espases de Baix des de dalt. Pista amunt passem ara pel peu de les Espases de Dalt o Agulles del Petintó. Es visiten millor pel vessant de llevant doncs, aquí també la vegetació és força espessa.
Arribem així al Coll de les Espases, mirador excel·lent cap a Montserrat i Sant Salvador.
Direcció a llevant ara, resseguim el Camí d’Olesa de Montserrat al Pla del Fideuer, passant per sota el Puig Cendrós i a la vora d’un grapat de barraques de vinya. A les feixes de totes aquestes contrades hi havia sobretot vinya, oliveres i ametllers. Actualment quasi només oliveres i alguns ametllers.
Seguirem pujant una miqueta més per arribar al Coll de Sant Bernat, punt més alt d’aquesta sortida, 487 metres. Amb suau baixada anirem cap al Coll del Bram i el Pla de les Carboneres, passant per sota les Roques de l’Afrau, que ens queden al sud. També per sota el Turó dels Ducs i cap a ponent arribarem ja al Castell de les Espases i a Sant Salvador.
Aquí conflueixen els termes municipals d'Esparreguera, Vacarisses i Olesa de Montserrat. Sant Salvador era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular. La capella ha sofert diverses restauracions al llarg dels segles, la darrera l’any 1985.
Una llegenda vincula aquest castell a una batalla que hi hauria lliurat el comte de Barcelona Ramon Borrell, l'any 1003, contra els sarraïns: per ajudar al comte, Déu va enviar des del cel una pluja d'espases. En realitat, el toponímic de les espases prové pel terreny accidentat on es troba el castell.
Agafant un corriol amb forta baixada cap a sud-oest, passant per la Cova de Sant Salvador i per la Font de Sant Salvador, tornem al Torrent de l’Afrau, que no deixarem ja fins arribar a l’inici de l’itinerari.
Dimecres, 8 de maig de 2024
