Temporada 2023-2024 · Trescant pel sud de Catalunya

Del refugi de Caro al santuari de Pinós seguint el GR 171

Després del descans estiuenc, tots tindrem l'oportunitat de tornar a gaudir amb les llargues caminades de Senders. Ja tornem a ser en una nova edició del cicle Senders de Gran Recorregut i som a punt d'iniciar un nou repte, disposats, com sempre, a descobrir nous horitzons. En aquesta nova temporada que comencem, 2023-2024, volem canviar d'aires, trescant aquesta vegada pel sud de Catalunya. La Vocalia de Senders us ofereix un espectacular recorregut de més de dos-cents quilòmetres per terres poc conegudes, però molt interessant des del punt de vista muntanyenc: el GR 171, des del refugi de Caro, al massís dels Ports, fins al santuari de Pinós, a la comarca de la Segarra, centre geogràfic de Catalunya. Una caminada per paratges de gran interès, tot travessant serralades, antics camins i rutes històriques. Juntament amb el GR 11, el GR 171 és el més muntanyós de tots els senders de gran recorregut de Catalunya.

Aquest sender travessa indrets naturals de primer ordre de les comarques de ponent i sud de Catalunya, com les muntanyes de Prades, la serra del Montsant, la serra de Cavalls i la de Pàndols o el massís dels Ports. També destaquen alguns dels principals conjunts monumentals del país, com el monestir de Poblet, la cartoixa d’Escaladei o la vila emmurallada de Montblanc.

Aquest GR va ser creat per fer-lo de nord a sud. No obstant, nosaltres el recorrerem de sud a nord. El Sender partirà del refugi del Mont-Caro, al parc natural dels Ports, en direcció al petit poble de Paüls, construït pels sarraïns; la panoràmica que s’hi obté del delta de l’Ebre és espectacular. Seguidament, ens trobarem les muntanyes del Montsagre (el pirineu tarragoní), on la pedra en forma de cingles i espadats i els boscos de pins aferrats a la roca modelen un paisatge molt abrupte i de gran bellesa. Cal destacar també el paratge de la Mare de Déu de la Fontcalda, un indret paradisíac a la riba del riu Canaletes on hi ha una ermita i un balneari. Travessarem la serra de Pàndols, amb continus alts i baixos, lloc on durant la guerra civil es lliuraren fortes batalles i on trobarem un monument, aixecat en honor dels que van lluitar a la batalla de l’Ebre. Actualment, és un espai natural protegit que el GR 171 recorre de cap a cap per la seva carena de dents que apunten al cel. Seguirem per la serra de Cavalls, on els boscos guanyen protagonisme als conreus a mesura que el sender s’acosta a la Punta Redona, punt culminant de la serra i "100 Cims de la FEEC".

Més endavant, trobarem l’Ebre, que en aquest tram és un riu ample i molt cabalós. Cal seguir-lo uns metres riu amunt fins a la vila de Garcia on es pot travessar gràcies al seu tradicional pas de barca. Abans, però, assolirem els cims de la Picossa, un altre "100 Cims de la FEEC" i l'Estel, amb unes vistes espectaculars de 360 graus. Tot seguit, passarem pels pobles de la Figuera i Cabacés, d’origen islàmic, on trobem les runes de l’antic monestir anomenat el Castell i ens dirigirem a la fascinant serra del Montsant. Arribarem a la cartoixa d’Escaladei, monument imprescindible que explica la història i l’essència del Priorat. Escaladei fou la matriu de totes les cartoixes de Catalunya i la Península, fundada l’any 1172. Al peu de la serra hi trobem el poble de la Morera de Montsant. Pujarem a la serra pel grau de l’Agnet fins assolir el cim de la Roca Falconera, extraordinari mirador, en dies clars s’hi afiguren les illes Balerars. Pel camí de la Serra Major farem cap el Toll de l’Ou i l’ermita de Santa Magdalena, la catedral del Montsant. Cingleres, barrancs i grans paisatges ens acompanyaran en aquest tram.

Seguint un tram del GR 65-5, el camí de Sant Jaume, arribarem a Prades, al peu de la serra de Prades, on retrobem el GR 171. A les Muntanyes de Prades, el GR enceta una de les parts més salvatges del recorregut, en què se succeeixen al llarg del camí diversos espais d’Interès natural d’extensió considerable i gran bellesa. Assolirem un dels punts culminants de la serra, la Mola dels Quatre Termes ("100 Cims de la FEEC"). Allà s’inicia la travessa de la carena, amb excepcionals vistes a banda i banda, fins a la Taula dels Quatre Batlles (Vimbodí, Prades, Mont-Ral i Rojals). Passarem pel refugi de Cogullons, el poble de Rojals i entrarem a la vila emmurallada de Montblanc, capital de la Conca de Barberà; és una de les viles medievals amb més encant de Catalunya. A més, el tram de sender que hi mena ofereix uns paratges magnífics de boscos i conreus. Des de Montblanc farem un tram de la ruta del Císter, el GR 175, germà del 171, en una etapa cultural que ens portarà a visitar l'emblemàtic i espectacular monestir de Poblet.

Finalment, al juny tenim previst fer una matinal de fi de temporada a la serra de Pinós, amb el tradicional dinar de germanor a l'hostal de Pinós, al costat del santuari. El santuari de Pinós, que és el punt final del GR 171, es troba situat dalt la carena de la serra, a més de nou-cents metres d’alçada, extraordinari mirador de les comarques de la Segarra, Solsonès, Bages i l'Anoia. És considerat el centre geogràfic de Catalunya i proporciona unes vistes magnífiques. Seguint la carena, el camí arriba al cim de Pinós ("100 Cims de la FEEC"), on la panoràmica és encara millor i hi ha instal·lada una rosa dels vents que assenyala les principals referències geogràfiques. En un dia clar es poden veure els Pirineus, el Collsacabra, el Montseny, Montserrat…

Durant la caminada Refugi de Caro – Santuari de Pinós, assolirem els dos punts més alts del recorregut: la Roca Falconera, de 1.120 m. (serra del Montsant) i el Tossal de la Baltasana, de 1.203 m. (serra de Prades). La caminada no presenta dificultats particulars, per la qual cosa pot ésser a l’abast d’un àmbit nombrós de públic i tota persona entrenada a caminar, amb ganes de conèixer els diferents camins i indrets de Catalunya, tot aprenent a estimar i respectar el nostre país.

Us esperem a tots per viure aquesta nova aventura! Ja que tocant de peus a terra pels senders demostrem que caminant s’arriba a tot arreu. Recordeu sempre el nostre lema: “Un jorn de sender, una setmana de salut”.