Bicicleta
Via Verda de la Val de Zafrán i Túnel de l'Equinocci
Us proposem una pedalada per la història del ferrocarril a les nostres contrades del sud, un recorregut que ens portarà des de la vila d’Alcanyís a Terol, fins a Xerta a Tarragona, travessant les comarques del Baix Aragó, el Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre, pedalant per paisatges espectaculars com la Font Calda, farcits de túnels, viaductes i espais naturals protegits.Història del ferrocarril la Puebla de Híjar a Tortosa: “El ferrocarril de La Pobla d'Híjar a Tortosa” és un projecte ferroviari que va començar a veure la llum al darrer terç del segle XIX. Les obres d'aquest ferrocarril, que en un primer moment es va proposar com a objectiu arribar només fins a la localitat d'Alcanyís, es van iniciar el 1882. El 1887 les vies havien completat el fàcil tram des de la Pobla d'Híjar fins a Alcanyís, on es van instal·lar els tallers generals i el dipòsit de locomotores. Però ja des d'aquell mateix instant el desig d'emular l'Ebre, i portar els rails fins a la seva desembocadura al costat de la Ràpita, i enllaçar a Tortosa amb la línia costanera del Nord, van fer que la companyia canviés de denominació, prenent-ne una que s’ajustava més als seus objectius: “Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a la Mediterrània”. Però els fets es van imposar als desitjos, i els resultats de la companyia, dolents per descomptat, van fer que aquesta, el 1899, abandonés el negoci ferroviari. L'empresa pública “Explotació de Ferrocarrils per Estat” va assumir aquesta línia lànguida, i va prendre com a propis aquells objectius d'arribar al mar. Les obres es reprenen amb empenta, especialment durant la Dictadura de Primo de Rivera. La nefasta Guerra Civil, paradoxalment, donà el recolzament final a l'obra ja gairebé conclosa a la II República, ja que el seu traçat es va revelar com a crucial eina logística per als revoltats durant la Batalla de l'Ebre. Les seves trinxeres i terraplens, regades amb sang de tots dos bàndols, van veure estendre els carrils en clau d'urgència.Després de la contesa, legions de presos republicans van assentar aquella obra provisional, inaugurant-se l'octubre del 1939 el tram Alcanyís-Bot i, poc després, el setembre del 1941, la resta del traçat fins a Tortosa. Fruit d'aquella precipitació és l'existència d'estacions provisionals, de les quals encara se'n conserva la de la Torre del Compte. Les vies mai no van arribar a la Ràpita, tal i com s’havia previst des d’un inici (tot i que estava construïda l'esplanació). Els resultats del ferrocarril mai no van ser brillants: una dura explotació, amb un perfil molt trencat sobre terrenys escarpats i inestables, amb estacions en ubicacions remotes de les poblacions, van anar minant els balanços d'un ferrocarril l'existència del qual era qüestionada exercici rere exercici. El 1971, l'enfonsament d'un túnel va ser la providencial excusa perquè, després de dos anys amb transbordaments amb autobús, se suprimís definitivament l'explotació de tota la línia, desmantellant-se les vies 25 anys més tard.”
1 i 2 de juny de 2024
